dilluns, 23 de juny del 2008

Ay que caló!!!!!

Per aquest dissabte només teníem una idea clara, voliem fer una sortida canyera i buscant opcions va sortir una proposta d'en Miquel que complia els requisits. Bé la veritat que venint de qui venia ja d'entrada intimidava però s'havia de provar.

Així que dissabte a primera hora agafem furgo i cap a Llinars on ens trobem amb la resta del grup i quin grup!

Francesc,Noe,Miquel i en Jaume.






D'aquesta manera a les 8:15 començavem l'aventureta , primer una miqueta de circuit urbà per anar a trobar el bosc i un cop trobat en TotGas fa gala de excel·lent guia i ja ens possa dintre un corriolet ben distret. Però com ja ens imaginàvem tots una sortida per el Montseny si d'una cosa és generosa és de pujades!! I aquesta no seria menys, així que ràpidament ja comencem la primera pujadeta del dia per 'entrar en calor', la pujada a l'Ermita de St.Elies amb unes rampes importants i uns 10 quilometes de llargada... Per sort aquesta encara l'agafo fresc i la faig prou bé, reservant forces per lo que pogui vindre i com no tancant el grup amb la Noe ja que la resta estant intractables, el Jaume puja que se les pela,en Miquel va pujant més fresc que ningú i l'Ada i en Francesc disimuladament es van fotent pals jejejeeje!!!




A l'ermita agafem una miqueta d'aire i prosseguim ,aquest cop en Miquel ens porta a una trialera que surt just de darrera de l'ermita. després de la pujada res millor que això m'ho passo pipa , llàstima que com tot lo bo s'acaba ràpid . Enllacem amb una pista i aquí tenim la primera punxada del dia cortesia de l'Ada, llàstima que mai punxi en pujada.... s'arregla el problema amb la agraida ajuda d'en Power i prosseguim cap a Les Piscines del Montseny.



El nom molt suggerent i maco però per mi s'hi hagués sapigut lo que venia ho hagués batejat com... Les portes del Infern o Forns del Montseny.... Aquí comença la pujada del Molar que va espatagar fins al Pla de la Calma, es a dir 12 quilometres més de pujades... Estava clar que la cosa no seria fàcil però la veritat que no contava que es compliqués tant... començo a pujar xino-xano i després d'un parell de rampes em començo a preguntar, i l'ombra o els núvols on carai son???? Uff la pujada es torna un infern els termometres que portem lluny de baixar cada vegada s'enlairen més, 35,37 fins a 40º !!!! Mare meva les forces van inversament proporcionals a la meva temperatura corporal, com més puja més em costa moure'm!!! Vaig pujant tot desitjant que en girar un revolt trobi els de davant parats en alguna ombra recuperant.. Això va tardar en passar però va arribar i de la millor manera. Els vaig trobar parats en una mena de cascada d'aigua fresca, era com un oasi!!! Ara que si per mi va ser com un oasi per la Noe quan va arribar deuria ser com un somni fet realitat, al minut d'arribar s'estava banyant literalment en la cascada!!! Si es que no es pot sortir de casa amb aquestes calors...



Tornem a arrencar i per desgracia la calda segueix en el mateix lloc i les ombres.. quines ombres?? Encara queda bastanta pujada fins dalt el Pla i jo cada vegada vaig mes tocat vaig fent amb el pinyó mes gran però ja en algunes rampes em toca baixar el plat per conseguir moure'm. Uff estic patin de valent, em tiro aigua per el cap per veure si reacciono però definitivament tinc la neurona fregida banda i banda... continuo a un ritme agónic pregant que ninguna pedra s'em posi al mig ja que feina tindria per esquivar-la.. em vaig marcant punts de referencia, vinga aguanta fins allà haviam si ja s'acaba pero res arrivaba al lloc i la pujada continuava....Després de molt patir veig un turonet familiar i penso el Pla de la Calma!!! I en poc veig l'Ada cridant donant-m'he anims, menys mal sembla que ja veig l'arribada!!! Arribo mort i m'estiro per sort encara falta la Noe i podré descansar una miqueta.




Però per desgracia a dalt del Pla de la Calma en aquella hora no hi ha ni una ombra i lluny de recuperar-me encara em puje mes la temperatura..



D'aquesta manera continuem la ruta cap al CollFormic on tenim la motivació de parar a jalar i a beure. En principi no tenia molta complicació arrivar-hi però els falsos plans del Pla de la Calma acaven definitivament amb mi, ara com a mínim som dos a la bici, 'l'home del mazo' i jo. Redeu quina pajara que porto amb tot pedalo un tros amb la Noe i veig que també porta tripulants a bord.. entre els dos podriem obrir una tenda d'ocells de la pajara que portem jeje , tant que en un moment comencem a divagar si CollFormic es una casa que es veu mes a munt a mitja muntanya.. per sort no!!!!

Ja en CollFormic, coles,entrepans ,kitkats tot un kit de recuperació!!!!!


Aquí continuem , ara si en baixada per una pista que ens durà un altre vegada fins Les Piscines, baixada divertida però qualsevol rampeta em fa recordar que no tinc el cos gaire a lloc... Per rematar-ho a punt estic de fer-la grosa ja que el canvi (últimament amb moltes ganes de protagonisme), s'hem retorça i acaba en mig dels radis.. Per sort no es trenca res i podem continuar.

Arribats a les Piscines part del grup decidim abandonar, estem morts per la calor i la cosa no pinta be.. D'aquesta manera es queden el Miquel i el Jaume continuant la ruta, quins besties, i la resta anem a buscar la carretera que ens ha de dur fins a Llinars. Aquest recorregut se'l coneix be el Power i ens va avisant , ojo que ara be una rampa ,ojo que .... Durant la tornada encara tenim temps per punxar un parell de cops mes , be per que ho fes l'Ada que en això es va enportar la palma! A falta de pocs quilòmetres el bo del Power ens motiva dien que en Llinars farem un gelat ummmmm... I dit fet arrivem a Llinars , parada en la benzinera i mare meva semblava que veniem de la guerra quina manera de ingerir líquits!!!!



Per valorar el grau de 'hidratació' que portavem els quatre dir que així de memoria n'hem comprar:

6 begudes isotóniques (3l), 5 gelats i alguna xocolatina. Les de la benzinera flipaven amb nosaltres fent viatges a comprar mes coses!
Amb tot un plaer sortir amb tant bona gent!!!

4 comentaris:

Noe SLopes ha dit...

Santiiii, no te quejes tanto que la que cerraba "filas" era yo. El farolillo rojo era mi nariz, que con el calor, se ponia al rojo vivo.
Eiii, y lo del restaurante del Collformic fue de ordago ehh, nunca me habia fijado que habia una construcion alli arriba. Si tuviera que llegar hasta alli...uffff

Marc Masague V. ha dit...

Això passa per sortir els dissabtes! Grrrrrrrr quina enveja de ruta, el diumenge idem de idem però per carretera a més velocitat no tens tanta sensació de xafugor i es disfruta molt més

totgas ha dit...

Quina ruta mes be explicada, jo nomè tinc la cupa del recorregut, la calor ja h'era, quan la calor no sigui tant agobiant la tornem a fer sencera.

Unknown ha dit...

uf,despres de llegir aixo,no tinc mol clar si sortir dema.
algu vol 3 bicicletes be de preu ?