dimarts, 14 d’abril del 2009

Setmana Santa - Divendres de Pluja

Veient el panorama de temps decidim traslladar el camp base de Solsona cap a Sabadell, no es que allà la previsió fora gaire millor però alguna esperança hi havia... només arribar a casa comencem a mirar fòrums, correus i altres per si trobem alguna proposta interessant per el divendres però com que veiem que res de res decidim ser nosaltres qui la llencem. Així que a l’endemà repetiríem la Volta pel Vallès que com a mínim en cas de complicacions tenia moltes escapatòries, ara toca enredar algú per que ens acompanyi, així ja de passada ens obliguem a sortir i ho aconseguim amb el Dani, el qual vem conèixer a la sortida de Llança.

Sortim de casa ja amb l’impermeable a la motxilla que el tema no pinta gens bé.. i cap al punt de trobada amb el Dani, ja només en el recorregut per ciutat les cames deixen clar que avui patirem, quin mal de cames!!!

Ens trobem i arrenquem ruta, la cosa promet nosaltres ben petats i el Dani que coix tindríem feina per seguir-lo... sort que nosaltres som els guies!!!!!

Primer entrem per el bosc de Can Deu i suament anem dirigint-nos cap a Matadepera on trobem la primera pujada del dia, el Turó de Roques Blanques, apretem les dents i cap amunt, per sort no és molt llarga i te alguns descansos, un cop a dalt un tros de baixada pedregosa i empalmem amb uns corriols fins la urbanització .

A l’urbanització un parell de rampes d’aquelles.... i tornem a fer corriols amb un parell de zones tècniques ben divertides, passem per Can Robert i cap a la Font de la Tartana on comença la segona pujada del dia la que ens deixa ja en Can Torres, com que estàvem petats cada pujada per curta que fos era un món!

Per el moment tot va prou bé, el temps aguanta, nosaltres xino-xano anem superant les pujades i el Dani molt pacient s’adapta al nostre ritme. D’aquí fariem tota una zona de corriols tant de pujada com de baixada fins a la Ermita de les Arenes on parem a fer un mos com ja és costum.

Un tram mes i a fer la pujada de la Font del Plàtan, aquesta ja és més llarga i ens costa una bona feina superar-la, però com que la ruta ja la coneixia jo anava restant pujades en busca de motivació!! Recuperem aire i sortim, ara en teoria ve un tram de baixada fantàstic per recuperar l’alè però el Dani ens comenta que coneix una trialera per aquí que va a parar al mateix lloc, això si ens avisa que el primer tram puja bastant....

I dit fet, en qüestió de 200mt agafem un trencall i ens trobem amb un corriol de pujada tècnic amb una pendent indecent i un reguerot al mig!! Mare meva plat petit i patint com un animal per pujar, uff com em cremen les cames, això si un cop amunt un tram llarg de trialera, de baixada, ben guapo! Bona troballa!! Lo ‘curiós’ és que en aquest camí tant tècnic i amagat ens trobem tres 4x4 que ja us podeu imaginar en quin estat deixen el camí, especialment ara que esta tou... veient aquestes coses és quan et recordes d’alguns camins on les bicis tenen prohibit passar per no fer-lo malbé..... ja se sap amb la potència de les nostres cames!!!!


Desprès d’això sí que comencem la pujada definitiva fins al Pic del Vent, pujada dura, pedregosa i amb molt més fang que lo trobat fins al moment. Per acabar-ho d’adobar comença a ploure com era evident que passaria és clar! Anar-hi anant arribem al capdamunt dels gairebé 800 mt del Pic del Vent i per sorpresa nostra a bona hora, tot just son les dotze (l’altre cop vem arribar a les 14:00 passades ) , llàstima que ara a part d’enfangats de cap a peus, anem ben mullats!!!

Però bé arribats allà no hi ha més que continuar i anem fins al Farell on surt un corriol ben empedrat de baixada, que amb totes les pedres ben mullades t’obligaven a rodar lo més suau possible!

Superat això de manera més o menys accidentada decidim que toca retirada ja que no té cap pinta de parar de ploure però lo bo del tema és que cap dels presents vol donar per acabada la sortida sense anar a fer el mega-corriol que surt de Can Cadafalch fins a Castellar!!!

Impressionant, tots tres vem impartir una autèntica classe magistral de conducció sobre aigua al superar els més de 4 quilometres de trialeres, trams tècnics i demés dificultats amb un aiguat important que feia que cada pedra que passàvem fora un repte. Tot s’ha de dir que ens ho vem passar com a nens i vem aconseguir arribar a baix quasi il·lesos, quasi ja que el Dani va tindre una petita picabaralla amb un arbre,cortesia de les arrels mullades....

Ja a Castellar ens acomiadem d’en Dani ja que ell va cap a Sentmenat, tot dient-nos que no l’enredarem més que sempre que surt amb nosaltres plou! Jejeje sabem del cert que ens tornarem a veure! Això sí espero per un cop que estigui tot ben eixut ....

Nosaltres arribem a Sabadell en un estat prou deplorable, de fang fins les orelles i ben mullats lo que provoca unes quantes tremolors..... tot i això ens carreguem de valor i per si no teníem prou d’aigua ens anem a buscar un auto-rentat per dignificar una mica les bicis...

Finalment 75 Kms, vora 2000mt de desnivell + , molt de fang i contents per el resultat ja que avui el dia no donava ni per sortir a comprar el pa!!!