dijous, 25 de febrer del 2010

Fang, suor i pluja, un cap de setmana complert!



Després de tota la setmana de pluja i més pluja el dissabte es lleva radiant, així que marxem amb la Petitona cap a Granollers on ens reben el Francesc, la Nuri i les seves bicis de ciclocròs a punt per trepitjar fang.

Un dia esplèndit i el Montseny més que nevat


Sortim de Granollers direcció a les Franqueses per anar a investigar el circuit de la pedalada l’Aventura és l’Aventura que es farà l’endemà però que, per sort, ja està marcat o gairebé marcat.... com que en un trencall només trobem les indicacions de la curta primer fem aquesta i després tornem al mateix lloc i seguim per la pista on no hi ha indicacions amb l’esperança de trobar marques més endavant. I si.... ens enredem una mica però finalment ho trobem, això sí hem de fer i desfer algun tram.


Semblava que no però el terreny està més sec del què imaginàvem, cosa que no vol dir que hi hagi trams amb una densitat de fang considerable i algun bassal sobredimensionat ocupant la pista.

Corriols enfangats... uf quines presses que porten, que no tinc temps de fer fotos!

Entre fulles i branques

El circuit m’agrada, pistero en alguns trams del principi, però també amb caminets amagats, plens de fullaraca i corriols divertits que el fan prou entretingut, trobem també alguna pujada.... amb sec només a l’abast d’uns quants i amb mullat: impossible! El Santi i el Francesc tenen un estil insuperable relliscant amb la bici a l’esquena, jejejeje

El Santi incorporant-se després d'un intent de tombarella enrera, quines coses de fer!

Vinga Francesc que tu pots!

Sort que no hi havia cap pujada llarga perquè sinó el Francesc i la Nuri i el seu desarrollo de ciclocròs haguessin acabat amb nosaltres, com costava seguir-los a les pujades!
El circuit llarg quan s’apropa a Corró passa per alguns camins de la Copa Catalana, prou exigents i finalment anem a parar a la carretera, per evitar creuar-la per sobre els de l’organització han trobat un preciós pont que et permet fer-ho per sota, normalment allò deu estar sec però avui.... hi baixa l’aigua ben animada. Nosaltres volíem recular i estalviar-nos la mullena però la Nuri insisteix així que ens preparem per nedar, jejejejeje mira que en sóc d’exagerada!




A nosaltres se’ns fa tard a les 16:00h hem de ser a Barna nets i polits així que tornem cap a Granollers, el Francesc, mig encostipat, ens acompanya, així que deixem a la Nuri investigant els últims quilòmetres de la pedalada.... només dir que quan la vem tornar a veure va comparar-los amb Sant Hilari!! No hace falta decir nada mas...

Com que la cosa es posava xunga ens vem inventar una excusa per marxar...


I a la tarda bike-fitting al Probike, a veure què tal els canvis que m’ha suggerit el David, de moment ja em va canviar les cales i tinc la tija nova sense retrocés demanada. Lo de pujar encara més el sillin em fa bastant “yuyu” si ja em costa ara pujar i baixar de la bici sense matar-me... s’haurà de provar.

I diumenge ens llevem amb moltes ganes de fer alguna ruta llargueta, però el temps no acompanya, el cel està tot encapotat i la previsió és de pluja a partir del migdia. Així doncs més val no anar gaire lluny, sort que ja havíem descartat anar a la prova de Bescanó per les desavinences amb la “política” de la Federació.
Carreguem els impermeables i cap a Collserola hi falta gent. Aconseguim arribar a l’esplanada dels leprosos gairebé a l’hora que ho fa l’expedició de Maratonians que estan d’estrena oficial de l’equipació, que conjuntats i grocs que van! Amb l’excusa de l’equipació han aconseguit que uns quants que últimament només tenen ulls per les rodes de broma i el terra asfaltat s’hagin animat a enfangar-se per la muntanya i nosaltres que ens l’alegrem.

Formació de maratonians, llàstima que en faltessin uns quants


El Jaume fa de guia i ens condueix per un munt de corriols mentre en Joan no perd l’oportunitat de lluir-se amb algun descens de consideració, per què sembla tan fàcil quan ho fa ell?

Vinga corriols!

El Joan demostrant-nos per on és possible baixar..



Entre anècdotes, puges i baixes, fang i fotos arribem a Can Coll i l’expedició s’hi queda a esmorzar de forquilla i ganivet, nosaltres però tenim set de quilòmetres i ens despedim per continuar la ruta.

Coi, però que no era cap a l'altra banda la foto??


Són prop de les 12:00h, portem 33 kms i uns 630 de desnivell, si volem fer alguna cosa que s’assembli a una marató ja ens podem posar les piles.... i tan si ens les posem! Després de descobrir la pista de la Font dels Caçadors, gràcies a les indicacions de l’Héctor, passem per la Font Groga i en una font que hi ha a la pista que porta al Tibidabo ens trobem al Carles (Epic) que s’anima a anar amb nosaltres, mare meva, quin no parar, però com en va de ràpid! Tenim feina per seguir-lo tan si és baixant com si és pujant, el tio va com una bala a més està al seu territori i s’ho coneix tot a la perfecció, ens ensenya uns quants camins i corriols que ens hem apuntat per pròximes rutes collseroleres i és que no hi ha res com anar amb un autòcton!

I ell tan panxo!


Baixem fins el pantà de Vallvidrera, pugem per un camí nou amb pendent prou pronunciada i un fang enganxós que no ens vol deixar marxar, arribem a un punt de la carretera on comença el corriol conegut com “la muralla xina” o el “sendero luminoso” però l’agafem en direcció a Santa Creu d’Olorda, un tram que no havíem fet mai. La pujada del final però és la mateixa de sempre i les meves cames ja no poden més així que xino-xano plat petit i amunt hi falta gent. Llavors ens despedim del Carles, que se’n torna cap a Barna, són les 14:00 i la gana apreta, miro el compta i portem 54 kms i més de 1400 de desnivell, els números s’animen però la pluja també de seguida comencen a caure 4 gotes... així que després de la barreta de rigor prosseguim cap a l’urbanització de Sant Bartomeu de la Quadra, acabem de baixar fins la riera de Vallvidrera per encarar l’última pujada llarga del dia que entre una cosa i l’altra ens porta fins el Puig Madrona, ens deixem caure cap al Hospital General i d’allà tirem cap a Rubí per tornar cap a casa pel Torrent dels Alous i és llavors quan comença a ploure amb més ganes... la que ens faltava!

Cames ajudeu-me arribem a Sabadell, xops com arengades però molt contents amb la ruta que ens hem marcat amb lo malament que pintava el dia. Al final ens hem plantat a casa amb 84 kms i poc més de 2000 de desnivell, sort que ens ha fet mal temps que sinó...

6 comentaris:

MarionaBTT ha dit...

I...sort que no portàveu els goretex que sino...acabeu a la Mola!!! Quin tip de donar voltes, jejeje

Mario ha dit...

Veig que al final us vau animar a fer Kilòmetres... i es que aquest any l'agenda que teniu no perdonarà..
Ada per cert quina tija et poses? Jo també ho estava pensant però de 34,2 hi han poques opcions..

Ada Xinxó ha dit...

Mariona, sí que duiem els gore's, sinó després de 2 hores pedalant sota la pluja ens haguéssim encongit i tot!
Mario, ja la tinc una KCNC molt guapa, però ojo que ha de ser 34,9!

Unknown ha dit...

Eyyy Parella!! Que bo tornar a veuren's!!!

Salutacions maquisims ^_^

Nava ha dit...

Hola Ada y Santi, imagino que anireu a Sant Hilari, bueno, aquest any em serà impossible, encara que després del any passat que vaig quedar tant be, no voldria baixar el llisto, jeje, però ... aquest any no estic gaire fi, o sigui, que us donaré la meva força, encara que sigui la mental y tota la sort del mont per aquesta curse, foteu-li canya !!!!

david malmeto ha dit...

Pero, ¿hay tantos kms para hacer por Collçerola? Madre mia 84 kms. Ya me canso solo de pensarlo. Pero bueno, sarna con gusto no pica. Salut y buenas rutas.