dimarts, 25 de gener del 2011

El meu 2010




L’any passat per aquestes dates vaig estar fent balanç del 2009, rellegint-lo me’n adono que poca cosa ha canviat: segueixo gaudint tant o més de la BTT. I espero poder seguir fent-ho durant molt temps i sobretot compartint aquesta afició amb tanta gent estupenda que aquest esport m’ha brindat la oportunitat de conèixer.

Tot i això hi ha hagut novetats importants, especialment una que es diu Fátima. El Santi veient que vaig començar l’any dedicant més hores entre setmana a entrenar va decidir regalar-me una entrenadora on-line perquè ja que hi dedicava temps, doncs ho fes seguint uns criteris adequats que jo no coneixia. I avui justament fa un any que virtualment vaig conèixer la que és la meva entrenadora, quines coses! La veritat és que al principi em va fer una mica de respecte posar-me sota les ordres esportives d’algú, i no per la força de voluntat que requereix seguir un entrenament, que no acostuma a ser lo més divertit que se’t passaria pel cap a les 6:30 del matí o a les 20:00 del vespre, sinó perquè em temia que els caps de setmana em digués de no fer això o no fer lo altre per centrar-nos en entrenar quelcom concret. Per sort no ha estat així, tampoc passa res si no sempre fas cas a l’entrenadora, jejeje! Al final nosaltres no ens hi guanyem pas la vida amb això, oi Clara?

Així que a principis de l’any passat vaig fer més corró del què havia fet mai, sacrificant estones de son i hem acabat l’any fent més gimnàs del què voldria i fins hi tot una mica de natació, tot sigui per aconseguir aguantar el repte que ens hem marcat per aquest 2011, el Santi se li ha posat al cap anar a fer una ruteta pels Alps, res, poca cosa, l’Ironbike!!! Així que no he tingut més remei que apuntar-m’hi amb ell... que ens agafin confessats!

Tornant al 2010, també vaig haver de superar el període d’adaptació a la Scale, sobretot als seus flamants frens de disc, a molta gent no, però per mi cada petit canvi a la bici és tot un enrenou imagineu-vos doncs canviar-la tota. Per sort ara ens entenem a la perfecció i que duri!

Així doncs que, tot i els canvis, els desitjos que anhelava el 22/01/10 s’han complert: per sort el Santi va solucionar els seus problemes amb el genoll i ens hem divertit moltíssim rodant amb les bicis per tot arreu i amb molta gent. Com sempre no hem deixat de fer les nostres burrades particulars, aquest any però la burrada estrella ha estat fer el recorregut de la Transpyr per lliure, carregats i amb les mateixes etapes idèntiques que a la cursa organitzada i molt ben acompanyats.


Resultats 2010:
2h de Resistència per parelles de Sant Raimon. 3ers parella mixta amb el Santi
III Gran ruta Serres de Mediona. 2a
Pontonada. 1a
24h DOCE Madrid. 1er quartet femení amb la Núria Teys, la Carol i la Judit.
Raid de Torrelles. 1a parella femenina amb la Fátima
3h de Resistència d’Arenys de Munt. 1a parella femenina amb la Clara

Burrades 2010:
Volcat Terres de Lleida. 3 etapes , 7a fèmina. La nostra estrena en curses per etapes.
Los 10.000 del Soplao. 165 kms. 1a amb 9:30h
Tracks del Diable Non-Stop, 195 kms. 1a amb 14:41h
VipXtrem, 138kms 1a amb 9:16h
Volta a la Cerdanya. 1a parella fèmines amb la Carol
Volta al Penedès, 1a parella mixta amb el Santi
3 dies de MTB dels Cingles. 3a

Sempre combinat amb alguna burradeta de les nostres com la Volta als Ports de Tortosa i Beseit, la Transcatalunya de l’Escapa (La Pobla de Segur-Sbd), el ja típic Sbd-St. Jeroni-Sbd, el Padró dels Quatre Batlles, una escapadeta al BikePark de la Molina i moltes rutes més en molt bona companyia!

I ara a centrar-se amb el 2011 que es presenta mooolt emocionant!

9 comentaris:

lluis ha dit...

Collons quin any!!El millor triomf que heu aconseguit son els bons records que heu deixat per allà on heu passat!!Apa ara toca entrenar fort per la ironbike!!!

Mario ha dit...

Ostres Ada quin curriculum que vas deixant al teu darrera! Simplement espectacular i estic segur o més ben dit segurisim que aquest any encara serà millor ja que la teva progressió ha sigut simplement bestial.
El repte pel 2011 es el 'REPTE' amb majúscules i es que la IronBike es molt Ironbike.. A més des de que el Santi va recuperar el genoll també es va posar amb un to molt bo. Quina por que em feu per aquest any.
Salut i pedals!!

CRISTIAN ARROYO BERENGUER ha dit...

el 2011 serà encara millor, no en tinc dubte! i espero compartir mes d'un dia de btt amb vosaltres! per cert..IRONBIKE. quina canya!!!aixo si que e sno tenir por! sou la ostia!

Unknown ha dit...

Semblen divertides les animalades aquestes que feu.Aviam si us podem acompanyar a alguna aquest any...

;)

pablo.bk ha dit...

Vaya crack que estás hecha. La verdad es que es un placer conocer a una campeona como tú.
Enhorabuena por el magnífico año que has tenido y suerte para 2011, que será tan bueno o mejor, no?

Fátima Blázquez ha dit...

Hoy me han llamado
* proyecto
* objetivo= Fátima

y tu
* novedad

parezco un "coso"

;-)

Anònim ha dit...

Després d'haver tancat aquesta temporada amb uns resultats espectaculars i veure que any rera any ús aneu superant, arribes a la conclusió que tot esforç acaba tenint la seva recompensa.
Que el 2011 sigui tant o més bó que aquest any passat i sobretot que el disfruteu al 100%!
No tinc cap dubte que ús ficareu l'Ironbike a la butxaca!
MARIONABTT

Nava ha dit...

Que dir, després de veure que aquest estan apuntats al Ironbike, tres coses, primer que estan bojos ... per la bici, que hi poden fer-ho i edemes que hi gaudeixen fent el que mes els agrada, una altre cosa mes, felicitar aquesta noia, per com es pren la vida al cim de la bici, esperó que al 2011 tingueu tota la força per afrontar els reptes que volgueu aconseguir, si fos possible, una petita part de la meva força partiria, per ajudar-vos a afrontar el reptes, però, es clar, amb un lloguer rentable per a mí, jejeje, us desitjo el millor, Ada i Santi.

Clara ha dit...

Al que mes m’agrada de llegir aquesta crònica, es la satisfacció . d’il•lusió,l’alegria que es llegeix amb las teves paraules, tot sigui per continuar gaudint de la bici, de les rutes, de la gent i sobretot, intenta’n patir lo mínim, fem les coses be…Un gran currículum que estic segura es quedra curt al 2011