Pedals de Foc.. mare meva quin mardé i quina
mandra, això es lo que tenia jo per el cap com més s’acostava la data i no es
lo normal ni el que toca, però la veritat es que no estava massa motivat, masses
quilometres en un sol dia!!!
 |
| Apa fitxats! |
 |
| Metals!!!! |
Però be divendres arribem a Viella i comencem a
veure l’ambient de cursa això ja fa que un es vagi situant i si desprès ho
remates amb un breafing dintre d’un cine on nomes l’explicació del punts
importants ja se’t fa llarga... aconsegueixes començar a tindre nervis,
situar-te i sobretot sortir ben conscienciat que estàs davant d’un repte important!! Aquí res és
fàcil, la prova es quant poses el despertador a les 03:30, mare meva!!!
 |
| Bona participació femenina! |
Anem a per el matí de la cursa, esmorzar a hores
impossibles i cap a la sortida a començar a rodar de nit envoltat de tot de
gent amb un repte important per davant, es lo maco d’aquestes curses, amb tants
quilòmetres tothom te el seu moment de patiment, tant el crack que acaba en 11h com els que tanquen la jornada. Per cert com
sempre molts coneguts i amics, la Fátima que s’estrenava pedalant de nit, els
germans De Andres, en Jordi Collado, el Carles dels Independents, els cracks dels
MetalBikers amb el terratremol del Llibert, el Grimi, el Mia i la seva alegria,
la Isabel i moolts més...
 |
| La nau Enterprise |
 |
| Bon esmorzar abans de la batalla... |
 |
| Bender Team |
Arrenquem cap amunt i deu n’hi do les presses que
te tothom , qualsevol diria que s’acaba a la cantonada, jo a lo meu anar fent i
procurar no perdre de vista l’Ada que avui tinc especials ganes de compartir la
ruta amb ella, així segur que serà molt més distret! Arribem al túnel i .. mare
meva quin lloc més lleig per rodar i llarg!! Ben poc que portem i ja pateixo
una petita crisis, el dia no pinta massa be, les lumbars ja em molesten i no
porto ni una hora i la bici.. feina tinc per fer-la anar recte!! Tinc la
direcció feta un nyap i no fa gaire còmoda la circulació així que pensar que
només et queden 200km no és gaire engrescador ...
 |
| Uhhh la que ens espera... |
 |
| Males cares, agonia de tunel! |
En fi, sortim d’allà dintre, quin horror, i
carretera avall ben ràpids, per cert costa de creure però la primera pujada, la
d’abans del túnel, tot i ser quarts de 6 del matí vem passar una calor de por,
per lo que fos però vem suar moltíssim, quines coses!
 |
| Ara millor! |
Agafem trencall i per fi a rodar per pista, ben empedrada això si, i on els primers trams de baixada agafo consciencia que això no es Terra de Maquis, quatre pedres juntes i pendent i tots a caminar!! Quina diferència !! També s’ha de dir que la gent amb tot lo que te per davant opta per minimitzar riscos. Camí de Vilaller, com sol passar, les primers confusions, petites però algun tros toca recular . A Vilaller, avituallament on fem un glop ràpid i prosseguim cap al primer port, el Coll de Serreres.
 |
| Quina feinada, tot el dia agafats fins al final!! |
 |
| Avituallament amb en Marc |
Aquí per sort començo anar més còmode, agafem un
bon ritme i ja cap amunt recuperant posicions a alguns esperitats que estant pagant les presses del
principi... nosaltres molt bé, és lo que vaig gaudir més de la Pedals, el bon
equip que vem fer ! Distrets i estones un tirava de l’altre i a l’inversa però
sempre molt constants. Per primer cop en 8 mesos torno a portar
comptaquilòmetres així que vaig controlant l’alçada en tot moment, s’agraeix,
però quant arribem a lo que l’última vegada era a dalt de tot, l’alçada no
quadra i el gps no marca per agafar la baixada... Caram sembla que tenim una
novetat, mirem a un costat i surt un corriol, vinga som-hi ! Això si cap amunt
i als pocs metres a caminar!! Es preveu una variant dura i es confirma, uns
minuts de caminar fins coronar i un cop a dalt un corriol aeri xulíssim, amb
vistes espectaculars però evidentment
més cansat que l’antiga pista de baixada!! Aquí m’ho passo bé, celebro
el canvi tot i que ens fa suar!! Per cert amb aquesta modificació tampoc es
passa per el camí de l’aigua que també tenia tela..
 |
| Pujant amb en Jordi de Castelldefels |
Superada la baixada, un altre coll, el de Sant
Salvador, aquest es agraït anar fent i cap a munt, aquí coincidim amb en Jordi,
de Castelldefels crec, un carretero com es reconeixia ell amb qui vem rodar una
bona estona. Apa un altre al sac, seguidament el de Sas on el terreny està
millor que altre vegades però es ben llarg i comença a posar a lloc les
cames... baixada i avituallament abans d’encarar el coll d’oli on tinc ben clar
que tocarà prémer les dents.
 |
| Pobre Chavarria amb bon humor desprès d'una bona pinya! |
Apa cap amunt , al contrari que l’anterior aquest és curt, curt però ben malparit, primer unes rampes que piquen de valent per, un
cop superades, arribar a una zona de caminar prou dura, la part bona és estirar
les cames i sobretot descansar el cul!!!!
Una de les principals característiques del port és
que la pujada és ben dolenta però la baixada tampoc és gens fàcil, poder és el
tram més tècnic de la Pedals, molts esglaons, pedra o lo que es lo mateix: ben
cansada!!!
 |
| Coll de l'Oli, tremenduu!! |
Quan vaig arribar al final, vaig respirar
alleugerit, aquest port és molt car de superar i ja el teníem fet!
Ara just lo contrari, agafar carretera i anar pujant suament fins a ESpui, s’agraeix
les cames comencen a estar ben tocades...
Aquest tros per això també se’ns fa llarg, abans l’avituallament era més a prop i
ara es just als peus del temut Triador, uns 10km de carretejar.
Ara escrivint la crònica em passa com al breafing,
tinc la sensació que la ruta és molt llarga, quines coses!!!!
 |
| Anem a buscar una piscina? |
Arribem al preuat avituallament, la gent ben
còmode menjant plats de pasta, nosaltres just lo contrari, l’Ada amb la panxa
fora de lloc i jo que amb la calorada que feia ja se’m posava malament la pasta
de mirar-la! Aquest va ser un moment dur
de la ruta, com que no veníem cap dels dos especialment motivats i érem molt
conscients de la enorme pujada que teníem al davant, la moral no estava en el seu
millor moment i en més d’imaginar-nos ja al capdamunt, ens imaginàvem
plàcidament en una piscina!!! Però bé, com que la gràcia d’aquestes rutes és superar aquest moments, parada breu no fos cas i cap amunt!!!
 |
| Arrenquem Triador amunt |
Això si la pujada la encarem amb calma, sense
necessitat de comentar-ho els dos arrenquem a un ritme caragol, prudents , tot
i així em sorprenc perquè amb el grup que sortim encara van més pausats i
durant la pujada encara anem avançant! Està clar que millor anar amb un ritme
lent i constant que no arrencar valent i arrossegar-te quatre corbes més amunt!
Un que va pujant caminant al avançar-lo ens
deixa ben espantats, li donem ànims i ens diu que va caminant perquè li fot
molt mal el pit.... insistim en trucar l’organització però diu que va fent que
si no millora tornarà a l’avituallament.. com sabem que es continu de gent
pujant continuem amunt, al nano no el vem veure més però tampoc tenim
constància que ocorris res . Com més a
munt, més fácil trobar gent enrampada, nosaltres per sort ho anem portant prou
bé i en els últims 500
metres ens creuem amb una ciclista que baixa, sense
dorsal, i fantàstica sorpresa! Es el Mariano que està per allà animant, ens
creua i lo pròxim que sentim és:
-
Ara hauré de tornar a pujar però
em quedaré a uns metres que els de l’avituallament ja estan farts de veurem
passar!!
Així que tenim el luxe de compartir els últims
metres del Triador amb ell, tot un plaer!!!
 |
| Vinga!! |
 |
| En Mariano, l'animador del Triador |
A l’arribar a l’avituallament estic eufòric, estic
contentíssim de lo bé que hem pujat els dos junts, molt constants, ràpids no
però tot d’una tirada si! Amb 118
km al damunt això ja és molt!
 |
| Triador superat |
 |
| Uff.... |
Lo que ve ara al conèixer-ho no engresca gaire,
cap a la Portella Blanca, sortim a bon ritme i coneixedors que es llarg però
tot i això sens fa molt més llarg!!! Uff anava veient una corba i estava
convençut que desprès d’ella venien les últimes rampes abans de baixar.. doncs
potser a la corba erem a mig camí!!!!!
 |
| Cap a la Portella Blanca, llaaaarg.... |
La baixada a Espot també la recordàvem més baixada
i caram te algunes rampes amagades, a més superades aquestes ens pensàvem que
agafàvem una forta baixada fins l’alberg on acabaven l’etapa els de la plata i
el control de pas, però no!! Ens desviem i ens anem allunyant de l’alberg,
agafem un corriol d’allò més distret i ens encarem cap al poble!! Apa avui està
tot més lluny, menys per desprès, això si!!! Son vora 1es 4 de la tarda quant
arribem al control de pas, ben content, al 2009 passava a les 18:00 ben torrat!!!
 |
| Espot amb la millor companyia! |
Aquí ens trobem al Jordi Collado amb la Gemma,
incombustible ella animant!, que fa la plata i ens diu que de moment va segon ,
oeeeh! Molt be Veí!!! Allà també estant els germans de Andres, el Dani que és
una mica pupes sembla que la roda li va perden aire, res greu per sort!
No es que falti precisament poc ni que sigui
precisament pla, uns 70 km
amb les seves sorpreses, però un es queda molt alleugerit a l’arribar aquí!
 |
| Quin patir |
Prosseguim, d’aquí al final sembla que tot es
igual, fins i tot les males costums continuen, ja que abans de Son s’agafa un
corriol xulíssim i cansat, que va paral·lel a la carretera doncs igual que el
2009 continuem veient gent que es despista misteriosament i fa aquest tram tot
xiulant per la carretera...Hi ha gent per tot!!!!
 |
| Per fi Alos d'Isil |
Aquesta, podríem dir ‘segona etapa de la Pedals’
la compartim molts quilòmetres amb
l’Hernan, ja amb la primera part hem coincidit molt, resulta que te uns alts i
baixos constants!! Tant punt passa volant que el trobem clavat, un cas però
bona gent!!
Què més, un altre punt mític de la Pedals, arribem
al Calvari, amb el nom paga però aquest cop encara el gaudim prou, com a mínim
fins al tram de caminar! Al sortir del Calvari ens trobem amb un catxondo
animant que ens diu algu aixó com:
-
Vinga que ja ho teniu, pugeu una
mica, Montgarri, tot recte i arribeu al Pla de Beret i ja està baixada fins Viella!!
Ben be com si quedessin 5 km!!! I no una trentena
llarga... sort que n’erem conscients!!
L’arribada al proper avituallament sens està fent
llarga i els bidons comencen a tremolar, així que la presencia d’una font rajant es una bona
excusa per parar un minut a omplir aigua i recuperar!!!
Ara si, avituallament a Alós d’Isil, a les portes
de la pujada cap a Montgarri, vinga, vinga!!
Primer aproximació per carretera on atrapem a un que teòricament
portàvem darrera, l’Ada li pregunta si ha passat per el control i el pobre li
cau la moral per els terres, se’l havia saltat, amb el seu control de firmes, i
no s’havia assabentat!!! Amb resignació
fa mitja volta per solucionar-ho!
Pujada a Montgarri, l’altre vegada em vaig
arrossegar molt, aquest cop anem bé, encara amb l’Hernan però no per gaire ja
que en un tram de rodar més planer se’ns escapa volant!! Doncs lo dit, anem
prou be però sembla que Montgarri sempre te que guanyar la partida, de ritme
prou be però la moral se’ns està desmuntant, no arribem mai !! Busquem per tot arreu la silueta inconfusible
del campanar però no apareix... per Deu quin crim de pista i amb un vent de cara que fa basarda!!! I això que com
tota la Pedals el paisatge és espectacular!! Com que tot arriba, per sort,
arribem a l’avituallament, ohh per fi!!!! Aquí trobem més companys que es
queden aquí una estona recuperant, nosaltres uns beures i vinga amunt que ja
s’intueix el final de l’aventura!!
 |
| Montgarri!!!!!!!!!!!! |
Per sorpresa nostra unes rampes més amunt ens
trobem a l’Hernan estirat en un costat recuperant-se d’una senyora pajara !!!
Prosseguim ben cansats però il·lusionats ja intuïm el Pla de Beret, l’arribada
aquí resulta emocionant, ja saps que has vençut els ports i que lo que queda
tira avall! A més l’altre cop arribava aquí de nit i em tocava baixar per la
carretera, aquest cop no!!! Llum natural
i corriols!!!!!!!!!!!! Ah i l'Hernan ens torna a atrapar i ja no el veiem fins l'arribada.
 |
| Pla de Beret, vinga que ho tenim! |
Tram
inèdit per mi, molt maco però la veritat es que desprès de 200km les baixades també son molt dures, els
corriols empedrats fan que les mans i els braços es queixin i un vent en contra
que tot sigui més complicat! Certament molt esgotador! Això si passem per el poble on diuen que
tenen uns ossos i per fi els veiem !!
Per
rematar-ho tot em quedo sense piles al gps i per no parar fem tot el tram només
amb el de l’Ada, anem cansats i dubtem als trencalls més de lo que voldriem!!!
I per no
fer-ho més llarg, si ho aconseguim!, arribem a Viella i emocionats passem l’arc
d’arribada agafats de la mà ben conscients d’haver superat un gran repte, no es pot negar que la Pedals és molt
especial!!!
 |
| Finishers!!! |
Arribem amb llum i ben contents, volíem intentar
fer unes 16 hores i han sortit 15:50,
estem destrossats però encara ens podem moure i per demostrar-ho ens apuntem
amb els cracks dels MetalBikers desprès de sopar a anar a fer uns gintònics,
això si que és una nonstop!!!!
 |
| Amb en Pep, bona feina! |
 |
| Moment MetalBiker Gintonic, que grans!! |
 |
| Tots van fer segons de les seves categories però son uns autèntics campions!! |
Apa ara si que ja podem dir que hem superat la
Pedals com Deu mana, no estava animat però la veritat es que ha estat una gran
experiència!!
Ah per cert a les 5 de la matinada dormint
placidament a l’hotel començava a ploure de mala manera... els pobres de la
Plata al dia següent les van passar ben magres, amb vent, pluja, pedra....
