Dimecres 16 d’octubre. Ascenció al Hadj
Avui és l’Eid, el
dia del xai, el dia que marca la fi de la peregrinació a la Meca i ahir ens vem fer un tip de veure
xais amunt i avall, xais transportats amb moto, amb furgo, amb cotxe.. i quan
vem arribar al poble també amb mula. I avui a les 10:00h els pelaran a tots.
Així que
nosaltres ens llevem a les 6:30h, tot i que a les 6:00 ja han cridat a pregària
i hem obert els ulls. Per anar al lavabo s’ha de pujar el terrat i sorpresa,
encara és fosc i ara sí milers d’estrelles brillants ens donen el bon dia!
Esmorzem, el pa
d’aquí que li diuen khobz, amb mantega i mermelada i ens en preparem uns per
endur untats amb Kiri i melmelada. Abans de sortir i seguint les instruccions
de la Pepi m’embeno el peu per protegir el turmell. Al final ens posem a
caminar a tres quarts de nou, sembla que farà un dia radiant, si està el cel
sense ni un núvol i a les 6 del matí no feia fred està clar que al migdia ens
fregirem, així que sortim de curt.
 |
| Bon dia! s'hi dorm bé al Auberg du M'zik |
 |
| Apa, a carregar energies que avui ja caminem |
 |
| Peu a punt per anar d'excursió! Pepi, que ho he fet bé? |
Anem deixant
enrere poblets i albergs i seguim per la pista direcció al Toubkal, però aquest
és el camí que tocarà fer demà, ara el deixem i comencem a enfilar-nos per un
sender pedregós que surt a mà dreta.
 |
| Vistes de Aremd de la vall d'Imlil |
 |
| Dues nenes juganeres de bon matí |
 |
| El David fent amics |
El Carles ens
ensenya com portar els bastons perquè ens siguin útils i mica en mica anem
guanyant alçada i la temperatura també va pujant. Més endavant divisem gent que
va per davant, sembla que no tothom està al Eid. A mesura que ens hi apropem
anem veient més clar al personal, són 3 mules carregades de bicis i tres guies, i on
van amb tanta bici? L’explicació la trobem més endavant quan atrapem també a un
grup de turistes bastant numbrós, són turistes israelians, pujaran a peu fins al coll i baixaran per l’altra vessant
amb bici.
 |
| Comencem a deixar la vall ensotalada |
 |
| Pista ampla i sense pedres... |
 |
| Hem d'anar primer fins aquell coll, Tizi n’Tzikert |
 |
| Seguim per camins de cabres |
 |
| Buf, quina calorada i quina set |
Ens saludem i
nosaltres anem fent via que hem de pujar al cim i després tornar a baixar per
on estem pujant. Seguim fent zetes muntanya amunt, el sender és pedregós, a
estones més a estones menys, terra solta, de moment vaig bé amb el peu embenat però em
fa por la baixada, ja ho notaré.
 |
| Mules bikers |
Contents arribem
al coll, Tizi n’Tzikert, ja a 2930 metres, des d’aquí el cim ja el sentim molt
a prop. Fem una parada per picar alguna cosa mentre van arribant els israelians
i s’equipen per la baixada amb bici, quina enveja que ens fan al Santi i a mi.
 |
| Ja som al coll, al meu darrera la vall de Azzdene |
 |
| Darrera el Santi la Vall d'Imlil per on hem pujat |
 |
| Paradeta abans de rematar l'ascenció al Hadj |
Ens mengem l’entrepà
de khobz (pa marroquí) mentre gaudim del lloc. Cap a les 13:15 comencem a
baixar, la primera part amb el camí menys marcat fins a retrobar el coll i d’allà
anem desfent la ziga-zaga per tornar a la Vall d’Imlil.
 |
| Ja tornem a ser el coll |
La baixada es fa
llarga, prefereixo pujar, m’he de preocupar menys pel turmell i els genolls
pateixen menys, però està clar: tot el què puja baixa, així que no hi ha volta
de full.
 |
| Amb tots els sentits centrats en la baixada |
Anem devallant
vigilant de no relliscar amb tanta terra solta. Ens creuem amb un ramat de
cabres desperdigat per la muntanya i observem des de la distància el camí cap
al refugi que haurem de fer demà.
 |
| El camí de demà s'enfila per damunt de la zona de cultiu |
Fent tanta calor
l’aigua se’ns està acabant i tots estem pensant amb la cola que ens fotarem en
el bar que hem vist pujant als afores de Aremd, mal fet, era bastant probable
que per l’Eid estigués tancat i es confirma quan hi passem per davant, avui res
de cola, tot està tancat. Continuem doncs cap a M’zik.
 |
| Ja tornem a divisar Aremd, buf que bé, se'ns estava fent llarguíssima la tornada |
Poc després de
les 16h ens estem enfilant pel poble, com va sent habitual el Carles es troba
un conegut i se li acut comentar-li lo de les coles. El tio ens demana que ens
esperem un moment i torna al cap de no res amb 6 coles fresques, de conya!
Arribem cofois i
amb el botí acabat d’aconseguir al alberg i seiem a reposar. De seguida em trec
la bena, m’ha anat molt bé per protegir el turmell però amb la caloreta i tot
plegat ja emprenya i és que al final ens hem estrenat amb un 3000, 24,5 kms i
1600 de desnivell, no està malament per ser el primer dia.
 |
| Després d'una caminada així que bé que s'està a la sala d'estar de l'alberg amb un beure fresquet |
A la tarda
descansem, descarreguem les primeres fotos i preparar la bossa que demà marxem
cap al refugi del Toubkal. I per carregar energia un bon sopar, sopa picantona
de primer, tagin de verdures i xai, pinxos de xai de segons, un yougurt de
postres i la infusió de berbena que no falti. Mentre sopem sentim els nens del
poble cantant una cançó davant el portal de cada casa, es tracta d’aconseguir
les pells dels xais sacrificats per tal de poder-se disfressar demà amb elles i
dedicar-se a espantar la gent.
 |
| si ens descuidem muntem una sabateria entre el Santi i jo, jajaja, i com mana la tradició deixem les sabates a l'entrada de l'habitació |
 |
| Sopeta pels excursionistes |
 |
| i carn i tagin, nyam! |
 |
| Apa nois que ens ho hem guanyat |
 |
| I a dormir que demà anem cap al refugui del Toubkal |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada