Aquest any la Volcat ha fet 10 anys i
nosaltres ja és el cinquè que hi hem anat i jo a més aquest cop convidada, ja
que l’any passat em va tocar la inscripció en un sorteig que feien. Ens hi
presentàvem divendres amb sensacions contradictòries ja que a la NBR vem estar
força mandrosos i amb sensacions no massa bones, però un cop ens hi vem posar
vem trobar la motivació i les ganes de donar-ho tot.
Divendres
Tot i que arribem bé de temps, entre recollir
dorsals, saludar a un munt de gent, visites al roca i preparatius d’última hora
se’ns acaba fent tard, com sempre, i quasi no som a temps per la presentació de
l’equip.
 |
| Presentació d'equip in-extremis! i jo menjant barreta... |
 |
| I aquí també amb el Magí que s'estrena amb això de les curses per etapes |
El Dani i jo tenim espai al primer calaix de
la graella de sortida, quins nervis. Allà em trobo amb l’Anna Villar, la
Ramona, la Mar i la Maria Casanova, i una mica més enrere veig a la Txell,
només una petita representació de les 23 noies que ahir vaig veure que estàvem
inscrites a participar els 3 dies, quanta competència femenina! Està clar, o em
poso en situació o em passaran la mà per la cara.
 |
| A la graella de sortida amb el Joan Broch i el Dani |
 |
| I amb la Mar |
 |
| Quina gentada darrera nostre, quina por! |
I a les 9:30
es dóna la sortida, neutralitzada pels carrers d’Igualada i Vilanova del Camí,
mare meva quin perill, intentar no ser atropellada ni aixafar ningú ni cap peça
del mobiliari urbà... per fi deixem l’asfalt, això sí fent ja un petit tap, es
veu que no hi entrem tots a la pista que deu fer 4 o 5 metres d’ampla, això és
campi qui pugui.
 |
| Apa, ja estem enfrescats, vinga Santi! |
Però la primera pujada s’encarrega d’anar
estirant el grup, jo he d’anar recuperant posicions perdudes a la sortida, i un
cop dalt he avançat la Muxi Na, la Mar, una noia vestida de Cult Bikes que no
conec i una que crec que és portuguesa, crec que vaig tercera, per davant la
Villar i la Ramona. Entrem al primer corriol del dia i ja trobem caravana, però
no m’encanto i avanço tant com puc encara que sigui a peu.
 |
| Primer sender abans d'agafar caravana, a tope que em persegueixen! |
 |
| El Santi, aquí de moment perseguint-me |
Sortim a la pista, un tram més rodador i encarem pujada amb unes rampes dures, mantinc la posició, creuem un camp sembrat i agafem un corriol de puja i baixa, vaig concentrada intentant no cometre cap errada, bé Ada bé, penso.
Tot i que no miro enrere sé que m’estan
trepitjant els talons, al fi i al cap com aquell qui diu acabem de sortir i
estem tots frescos. Surto del sender i comencen els contratemps, intento
canviar de plat i em quedo pedalant a l’aire, cadena fora, entre el plat petit
i el quadre, m’aparto a un costat i m’avança el Santi que m’anima i uns quants
bikers més, entre ells 3 noies! M’enrabio, tota la feina feta enlaire, al segon
intent aconsegueixo enganxar la cadena i reprenc la marxa, m’esforço per no
perdre pistonada i aconsegueixo agafar la roda de la Mar que va darrera de la
noia de Cult Bikes. La portuguesa ja està més endavant i de fet ja no la
tornaré a veure fins a Igualada, va molt forta.
Entrem en un altre corriol en ziga-zaga amb
l’ordre que hem comentat i a la Mar i a mi, la noia del Cult ens fa tap, però el
corriol té corbes molt tancades i molta pedra, la Mar intenta avançar-la en una
interior però rellisca i té una petita caiguda, em diu que està bé i segueixo
enganxada rere la noia del Cult. Sortim a la pista i li faig una passada amb
tota l’energia del món i amb un munt d’ànims dels que allà s’apleguen. Llàstima
que ara toca rodar, per una pista en paral.lel a la carretera i la noia del
Cult agafa roda d’un biker i entre els dos em foten un pal descomunal, no els
puc seguir i veig com se’n van anant.
 |
| Aquí el Santi ja va per davant, aprofitant que em paro per la cadena, toma palo! jejeje |
 |
| Acabant el sender a roda de la Cult Bikes girl, la Paola |
Intento agafar-me a un parell de rodes amb més
pena que glòria, dissabte passat vem venir amb el Ruben i el Roger Argelaguer a
fer la prèvia i això no em va semblar que pugés però avui... és un fals pla cap
amunt que a les cames els hi sembla molt cap amunt. Finalment s’acaba aquest
tram i creuem la carretera que va de Valls a Igualada. Seguim pujant, ni rastre
de la noia i em prenc un gel mentre m’avança el Domingo tot saludant.
Pistegem una mica i ens anem apropant als
rampots de la Serra de Miralles, un d’ells, emporlanat, duríssim. Just abans
d’arribar-hi em sembla veure de lluny la Ramona, que estrany, però sí, era ella
perquè em trobo el xicot que l’acompanya que es posa en marxa, es veu que també
ha tingut problemes amb la cadena, i se’n va a atrapar-la.
Aquest tros és dur, agafo el meu ritme i em
vaig enfilant, un cop dalt ens haurem cruspit bona part del desnivell de la
ruta i gairebé la meitat del quilometratge, 22 kms dels 48 de l’etapa d’avui.
Dalt un avituallament, em donen un got d’aigua
en marxa, un últim esforç amunt i agafem a mà dreta un llarg corriol de
baixada. És molt guapo i avui està sec, així que em concentro per intentar no
perdre pistonada però a les primeres de canvi tinc una caiguda, caiguda tonta
però em foto un cop sec al gluti esquerra, estrebada al bessó esquerra i cop
amb el quadre de la bici al genoll dret.
M’aixeco tant ràpid com puc i intento
recuperar la concentració, amb aquestes que em saluden per darrera, és la Mar,
li demano si vol passar però em diu que no, ella no està molt fina, va
engripada i s’està pensant de deixar-ho estar, però baixa de conya i em sap
greu entorpir-la. Baixo un bon tram escortada per ella i més endavant veig al
Eze parat, aprofito un pas una mica més complicat per a mi i la deixo passar i
li pregunto a ell què li passa, ha trencat el quadre! Em diu que li digui al
Marc i que tornarà a Igualada per carretera.
Acabo aquest primer tram de corriol contenta,
perquè tret de la caiguda ho he fet molt millor que l’altre dia, però poc
satisfeta ja que torno a anar sisena, he de millorar-ho d’alguna manera, però
en lloc d’això les coses se’m torcen una mica més. Entrem en el següent tram de
corriol, entre la Mar i jo hi ha un parell de nois, però aquest tram és més
punyetero, ple de tobogans i amb un parell de “trancos” de consideració i a més
la cadena em boicoteja de nou. Vaig amb el plat gran posat però de cop i volta
quan vull pedalar la cadena s’ha sortit de lloc i no engrana, ni en el plat
gran ni en el petit, llavors baixo el desviador perquè enganxi en el petit i em
cau entre el plat petit i el quadre, he de parar per recol·locar-la a mà. Això 2
o 3 vegades mentre veig com se’n va la Mar i m’atrapa l’Oscar Cid amb la GoPro
en dansa.
Cabrejada surto del corriol amb tota la força que
puc i amb molèsties al bessó esquerra de l’estrebada d’abans. Més endavant
trobo el Marc parat, esperant l’Eze i li crido que ha trencat el quadre. Arribo
a un avituallament però no paro, menjo un tros de barreta en marxa i l’Òscar
surt amb mi. Ens anem enfilant fins dalt un collet on s’agafa un sender molt
xulo, primer crestejant i després de baixada.
A l’entrada del sender hi ha un rampot i entre
l’Oscar i jo hi ha un altre noi que no aconsegueix pujar-lo i m’obliga a posar
peu, amb tot això l’Oscar se’n va i collons com marxa perquè no el torno a
veure, mira que m’esforço en baixar bé però no hi ha manera, no el veig i fins
i tot atrapo un grupet per davant. Després sabré que l’Oscar s’havia perdut, i
era inútil buscar-lo per davant.
Que guapa aquesta baixada i no l’he feta
malament perquè torno a veure la Mar, m’esforço pujant i finalment l’atrapo i
la passo, la pobre ha picat amb un arbre baixant i va una mica tocada. Acabo la
pujada, aquesta és suau i l’última llarga del dia i ens porta fins la Tossa,
collons quina gentada, sempre es posen en els llocs més compromesos aquest cop
per veure’ns patir pujant escales carretejant la bici. De nou els ànims venen
de totes bandes, que bé!
 |
| El Dani pujant les escales de la Tossa |
Em tiro baixada avall i en el segon dels
corriols atrapo la Paola, així es diu la noia del Cult Bikes, llàstima que el corriol és estret i entre ella i jo
hi ha tres bikers que no la passen i jo no trobo lloc per passar-los, així que
prenc paciència i amb aquestes que per darrera se’m apropa la Mar.
Sortim a la pista i la Paola, que roda de
conya i ja m’ha detectat, surt disparada a roda d’un biker, m’agafa uns metres
però prefereixo no forçar més que em fa mal el bessó però recoi, també em passa
la Mar. Tot i així encara tinc esperances, queda una pujada curta però dura i
un corriol llarg primer de cresteig i després de baixada, si aquí arribem
juntes i podem passar a la Paola tenim números d’arribar per davant seu.
I a la pujada dit i fet, m’apropo a la Mar,
per arribar dalt hi ha un petit pas de caminar, hi arribo amb un biker entre
ella i jo, de moment m’està sortint sobre lo previst, ara en el corriol és
fàcil que atrapem la Paola. I sí, era fàcil que això passés perquè la Mar ho fa
i entra abans que ella a meta per pocs segons però jo... a la cadena li dóna
la gana de tornar a emprenyar i quan vull pedalar em trobo tres vegades sense
cap plat engranat, ni el gran, ni el petit, ni acaba de pujar, ni de baixar,
fins que em cau la cadena entre plat petit i pinyons i he de parar a posar-la a
mà, ara sí, s’han esfumat totes les possibilitats de lluitar per la quarta o
cinquena posició.
Desmoralitzada acabo el corriol i m’apropo a
Igualada de mala llet, però un incident més em fa canviar de xip, a uns 2 kms
de la meta creuem un torrent, quan hi estic entrant canvio de pinyó per poder
sortir de l’aigua però ho faig massa just i em poso a pedalar abans de que
hagin pujat els pinyons, total que se’m clava la roda de davant, me’n vaig de
costat i no puc treure el pedal a temps, foto una mà a l’aigua i seguidament
tot les cames, cul i fins la cintura, l’aigua està freda! I per uns instants em
quedo sense respiració, darrera meu ve un xicot que m’ajuda a sortir d’allà,
que bo! M’ho prenc a catxondeo, per sort no venia cap altra noia just per
darrera sinó ja m’hagués fotut més.
Arribo a Igualada enfotent-me’n de mi mateixa,
que patosa puc arribar a ser quan vull!
 |
| Sigui com sigui primera etapa acabada, m'esperan el Dani i el Santi :) |
Jo al final 6a a 2 minuts i mig de la Mar i la
Paola i a 7 de la Ramona i a 15 del Santi, quina barra com se li acut apretar
tant! A veure com anem demà que és l’etapa llarga, espero no tenir problemes
amb la bici.
Per intentar apaivagar el mal de bessó i
pensant en demà faig la cua pel massatge, i només estirar-me a la camilla se
m’enrampa el dit petit del peu, sóc una especialista en el tema, a ningú més li
passa això?
 |
| Amb la Natàlia Piqueras que ja ha superat l'etapa 1 de la seva primera cursa per etapes, felicitats! |
 |
| La pobre fisio 10' barallant-se amb el meu dit petit per intentar relaxar-lo |
Finalment arribem a la zona d’acampada improvisada prop del pavelló on tenim dutxes habilitades per dutxar-nos i dinem gràcies a la gentilesa de la family Llorens-Burgos, moltes gràcies!
 |
| Apa, ja tenim els macarrons als peus, així que ataquem un entrepà en una terrasseta d'Igualada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada