divendres, 25 d’abril del 2014

Volcat 2014. 1a etapa Igualada - Igualada

Aquest any la Volcat ha fet 10 anys i nosaltres ja és el cinquè que hi hem anat i jo a més aquest cop convidada, ja que l’any passat em va tocar la inscripció en un sorteig que feien. Ens hi presentàvem divendres amb sensacions contradictòries ja que a la NBR vem estar força mandrosos i amb sensacions no massa bones, però un cop ens hi vem posar vem trobar la motivació i les ganes de donar-ho tot.

Divendres
Tot i que arribem bé de temps, entre recollir dorsals, saludar a un munt de gent, visites al roca i preparatius d’última hora se’ns acaba fent tard, com sempre, i quasi no som a temps per la presentació de l’equip.
Presentació d'equip in-extremis! i jo menjant barreta...

I aquí també amb el Magí que s'estrena amb això de les curses per etapes

El Dani i jo tenim espai al primer calaix de la graella de sortida, quins nervis. Allà em trobo amb l’Anna Villar, la Ramona, la Mar i la Maria Casanova, i una mica més enrere veig a la Txell, només una petita representació de les 23 noies que ahir vaig veure que estàvem inscrites a participar els 3 dies, quanta competència femenina! Està clar, o em poso en situació o em passaran la mà per la cara.
A la graella de sortida amb el Joan Broch i el Dani

I amb la Mar
Quina gentada darrera nostre, quina por!
I a les 9:30 es dóna la sortida, neutralitzada pels carrers d’Igualada i Vilanova del Camí, mare meva quin perill, intentar no ser atropellada ni aixafar ningú ni cap peça del mobiliari urbà... per fi deixem l’asfalt, això sí fent ja un petit tap, es veu que no hi entrem tots a la pista que deu fer 4 o 5 metres d’ampla, això és campi qui pugui.
Apa, ja estem enfrescats, vinga Santi!
Però la primera pujada s’encarrega d’anar estirant el grup, jo he d’anar recuperant posicions perdudes a la sortida, i un cop dalt he avançat la Muxi Na, la Mar, una noia vestida de Cult Bikes que no conec i una que crec que és portuguesa, crec que vaig tercera, per davant la Villar i la Ramona. Entrem al primer corriol del dia i ja trobem caravana, però no m’encanto i avanço tant com puc encara que sigui a peu.

Primer sender abans d'agafar caravana, a tope que em persegueixen!
El Santi, aquí de moment perseguint-me
Sortim a la pista, un tram més rodador i encarem pujada amb unes rampes dures, mantinc la posició, creuem un camp sembrat i agafem un corriol de puja i baixa, vaig concentrada intentant no cometre cap errada, bé Ada bé, penso.

Tot i que no miro enrere sé que m’estan trepitjant els talons, al fi i al cap com aquell qui diu acabem de sortir i estem tots frescos. Surto del sender i comencen els contratemps, intento canviar de plat i em quedo pedalant a l’aire, cadena fora, entre el plat petit i el quadre, m’aparto a un costat i m’avança el Santi que m’anima i uns quants bikers més, entre ells 3 noies! M’enrabio, tota la feina feta enlaire, al segon intent aconsegueixo enganxar la cadena i reprenc la marxa, m’esforço per no perdre pistonada i aconsegueixo agafar la roda de la Mar que va darrera de la noia de Cult Bikes. La portuguesa ja està més endavant i de fet ja no la tornaré a veure fins a Igualada, va molt forta.

Entrem en un altre corriol en ziga-zaga amb l’ordre que hem comentat i a la Mar i a mi, la noia del Cult ens fa tap, però el corriol té corbes molt tancades i molta pedra, la Mar intenta avançar-la en una interior però rellisca i té una petita caiguda, em diu que està bé i segueixo enganxada rere la noia del Cult. Sortim a la pista i li faig una passada amb tota l’energia del món i amb un munt d’ànims dels que allà s’apleguen. Llàstima que ara toca rodar, per una pista en paral.lel a la carretera i la noia del Cult agafa roda d’un biker i entre els dos em foten un pal descomunal, no els puc seguir i veig com se’n van anant.
Aquí el Santi ja va per davant, aprofitant que em paro per la cadena, toma palo! jejeje
Acabant el sender a roda de la Cult Bikes girl, la Paola
Intento agafar-me a un parell de rodes amb més pena que glòria, dissabte passat vem venir amb el Ruben i el Roger Argelaguer a fer la prèvia i això no em va semblar que pugés però avui... és un fals pla cap amunt que a les cames els hi sembla molt cap amunt. Finalment s’acaba aquest tram i creuem la carretera que va de Valls a Igualada. Seguim pujant, ni rastre de la noia i em prenc un gel mentre m’avança el Domingo tot saludant.

Pistegem una mica i ens anem apropant als rampots de la Serra de Miralles, un d’ells, emporlanat, duríssim. Just abans d’arribar-hi em sembla veure de lluny la Ramona, que estrany, però sí, era ella perquè em trobo el xicot que l’acompanya que es posa en marxa, es veu que també ha tingut problemes amb la cadena, i se’n va a atrapar-la.

Aquest tros és dur, agafo el meu ritme i em vaig enfilant, un cop dalt ens haurem cruspit bona part del desnivell de la ruta i gairebé la meitat del quilometratge, 22 kms dels 48 de l’etapa d’avui.

Dalt un avituallament, em donen un got d’aigua en marxa, un últim esforç amunt i agafem a mà dreta un llarg corriol de baixada. És molt guapo i avui està sec, així que em concentro per intentar no perdre pistonada però a les primeres de canvi tinc una caiguda, caiguda tonta però em foto un cop sec al gluti esquerra, estrebada al bessó esquerra i cop amb el quadre de la bici al genoll dret.

M’aixeco tant ràpid com puc i intento recuperar la concentració, amb aquestes que em saluden per darrera, és la Mar, li demano si vol passar però em diu que no, ella no està molt fina, va engripada i s’està pensant de deixar-ho estar, però baixa de conya i em sap greu entorpir-la. Baixo un bon tram escortada per ella i més endavant veig al Eze parat, aprofito un pas una mica més complicat per a mi i la deixo passar i li pregunto a ell què li passa, ha trencat el quadre! Em diu que li digui al Marc i que tornarà a Igualada per carretera.

Acabo aquest primer tram de corriol contenta, perquè tret de la caiguda ho he fet molt millor que l’altre dia, però poc satisfeta ja que torno a anar sisena, he de millorar-ho d’alguna manera, però en lloc d’això les coses se’m torcen una mica més. Entrem en el següent tram de corriol, entre la Mar i jo hi ha un parell de nois, però aquest tram és més punyetero, ple de tobogans i amb un parell de “trancos” de consideració i a més la cadena em boicoteja de nou. Vaig amb el plat gran posat però de cop i volta quan vull pedalar la cadena s’ha sortit de lloc i no engrana, ni en el plat gran ni en el petit, llavors baixo el desviador perquè enganxi en el petit i em cau entre el plat petit i el quadre, he de parar per recol·locar-la a mà. Això 2 o 3 vegades mentre veig com se’n va la Mar i m’atrapa l’Oscar Cid amb la GoPro en dansa.

Cabrejada surto del corriol amb tota la força que puc i amb molèsties al bessó esquerra de l’estrebada d’abans. Més endavant trobo el Marc parat, esperant l’Eze i li crido que ha trencat el quadre. Arribo a un avituallament però no paro, menjo un tros de barreta en marxa i l’Òscar surt amb mi. Ens anem enfilant fins dalt un collet on s’agafa un sender molt xulo, primer crestejant i després de baixada.

A l’entrada del sender hi ha un rampot i entre l’Oscar i jo hi ha un altre noi que no aconsegueix pujar-lo i m’obliga a posar peu, amb tot això l’Oscar se’n va i collons com marxa perquè no el torno a veure, mira que m’esforço en baixar bé però no hi ha manera, no el veig i fins i tot atrapo un grupet per davant. Després sabré que l’Oscar s’havia perdut, i era inútil buscar-lo per davant.

Que guapa aquesta baixada i no l’he feta malament perquè torno a veure la Mar, m’esforço pujant i finalment l’atrapo i la passo, la pobre ha picat amb un arbre baixant i va una mica tocada. Acabo la pujada, aquesta és suau i l’última llarga del dia i ens porta fins la Tossa, collons quina gentada, sempre es posen en els llocs més compromesos aquest cop per veure’ns patir pujant escales carretejant la bici. De nou els ànims venen de totes bandes, que bé!
El Dani pujant les escales de la Tossa
Em tiro baixada avall i en el segon dels corriols atrapo la Paola, així es diu la noia del Cult Bikes, llàstima que el corriol és estret i entre ella i jo hi ha tres bikers que no la passen i jo no trobo lloc per passar-los, així que prenc paciència i amb aquestes que per darrera se’m apropa la Mar.

Sortim a la pista i la Paola, que roda de conya i ja m’ha detectat, surt disparada a roda d’un biker, m’agafa uns metres però prefereixo no forçar més que em fa mal el bessó però recoi, també em passa la Mar. Tot i així encara tinc esperances, queda una pujada curta però dura i un corriol llarg primer de cresteig i després de baixada, si aquí arribem juntes i podem passar a la Paola tenim números d’arribar per davant seu.

I a la pujada dit i fet, m’apropo a la Mar, per arribar dalt hi ha un petit pas de caminar, hi arribo amb un biker entre ella i jo, de moment m’està sortint sobre lo previst, ara en el corriol és fàcil que atrapem la Paola. I sí, era fàcil que això passés perquè la Mar ho fa i entra abans que ella a meta per pocs segons però jo... a la cadena li dóna la gana de tornar a emprenyar i quan vull pedalar em trobo tres vegades sense cap plat engranat, ni el gran, ni el petit, ni acaba de pujar, ni de baixar, fins que em cau la cadena entre plat petit i pinyons i he de parar a posar-la a mà, ara sí, s’han esfumat totes les possibilitats de lluitar per la quarta o cinquena posició.

Desmoralitzada acabo el corriol i m’apropo a Igualada de mala llet, però un incident més em fa canviar de xip, a uns 2 kms de la meta creuem un torrent, quan hi estic entrant canvio de pinyó per poder sortir de l’aigua però ho faig massa just i em poso a pedalar abans de que hagin pujat els pinyons, total que se’m clava la roda de davant, me’n vaig de costat i no puc treure el pedal a temps, foto una mà a l’aigua i seguidament tot les cames, cul i fins la cintura, l’aigua està freda! I per uns instants em quedo sense respiració, darrera meu ve un xicot que m’ajuda a sortir d’allà, que bo! M’ho prenc a catxondeo, per sort no venia cap altra noia just per darrera sinó ja m’hagués fotut més.

Arribo a Igualada enfotent-me’n de mi mateixa, que patosa puc arribar a ser quan vull!

Sigui com sigui primera etapa acabada, m'esperan el Dani i el Santi :)
Apa, etapa acabada amb gust agredolç, en canvi el Santi ha anat prou bé i també ha anat retrobant la motivació que no vem ser capaços de trobar a la NBR. Espero que demà li vagi igual de bé però a veure si no em fot tan el pal! El Dani no està massa content tot i que, com us podeu imaginar, ha fet un gran paper. El Magí arriba satisfet, ja s’ha estrenat en una cursa per etapes! La que no està gens contenta és la meva càmera de fer fotos, lo del rierol no li ha fet gens de gràcia i s’ha mullat, m’he quedat sense, tres dies de Volcat i sense poder fer fotos!!

Jo al final 6a a 2 minuts i mig de la Mar i la Paola i a 7 de la Ramona i a 15 del Santi, quina barra com se li acut apretar tant! A veure com anem demà que és l’etapa llarga, espero no tenir problemes amb la bici.

Per intentar apaivagar el mal de bessó i pensant en demà faig la cua pel massatge, i només estirar-me a la camilla se m’enrampa el dit petit del peu, sóc una especialista en el tema, a ningú més li passa això? 

Amb la Natàlia Piqueras que ja ha superat l'etapa 1 de la seva primera cursa per etapes, felicitats!
La pobre fisio 10' barallant-se amb el meu dit petit per intentar relaxar-lo
Finalment arribem a la zona d’acampada improvisada prop del pavelló on tenim dutxes habilitades per dutxar-nos i dinem gràcies a la gentilesa de la family Llorens-Burgos, moltes gràcies!
I aprofitem la tarda per descansar, passejar per Igualada, jalar que tenim molta gana, preparar les bicis per l’etapa de demà i xerrar amb tothom que ens anem trobant.
Apa, ja tenim els macarrons als peus, així que ataquem un entrepà en una terrasseta d'Igualada

divendres, 11 d’abril del 2014

Noguera Bike Race, Cap de setmana ben aprofitat!



Tot i que el blog no es mou al mateix ritme no hem estat pas parats últimament... desprès de la Tracks d’Eivissa vem gaudir d’una altra jornada Maqui, com la tant espectacular que van muntar el Sentmenat Team però aquest cop al maresme a carrec del Picanyol i els seus dimonis:





I en quant aquest cap de setmana ens desplaçaven a l’Anoia a fer la primera edició de la NBR, 90km per una zona poc coneguda i amb el reclam que darrera del disseny del circuit estava el Mariano

En Mariano
Cap allà vem anar amb el Magí el dia abans però nomes arribar ja trobàvem al Picanyol i al Dani amb tota la family, amb ell fariem un petit tast del recorregut tot aprofitant que teníem el track, 30km a ritme suau i amb una temperatura que ja ens feia veure que a l’endemà no passaríem fred .

La previa

Que bonic!!
En Magi
La tarda-vespre genial, una autentica reunió d’amics, del Bestiar una bona representació, la secció clàssics també estava ben servida amb la representació del Charlie! i el Cesar, aquest parell porten una infinitat de quilòmetres a les cames, gent de tot arreu del País i tots coneguts d’altre saraos, ben divertit! A més vem coneixer en Kilian, el Bisonte més petit i se’l veia amb maneres, no parava quiet!! 


En Ru i en Charlie!


Un equip serio, sens dubte!!

Tarda distesa xerrant en bona companyia rematat per un sopar amb la plana major del Bestiar, quin fart de riure amb pizzes d’atun incloses al menú!


Feia falta sortir a pedalar a l'endemà?

En Dani no sabia que fer amb tants dorsals!

Arriba diumenge i s’acaben els relaxings cups, tot i aixecar-nos 2 hores abans i dormir davant la sortida no us penseu que anem gaire sobrats... agafem lloc a la sortida i a les 9 al turrón!!!!!!


Carregant municions 226



Sortida d’aquestes típiques neutralitzada, lo de típic per que el cotxe que neutralitza deu anar a 50 km/h .... així que tothom amb moltes preses, el cotxe ens deixa a l’inici de la primera pujada , una pujada llarga però molt suau lo que fa que el ritme segueixi alt.




Per la meva part intento prémer fort per fer una bona ascensió però es queda en això, en un intent, les cames segueixen amb el ‘relaxing’ i no tenen pas ganes d’atabalar-se... altres cops buscaria el perquè però aquest era clar, portava unes setmanes sense fer gairebé res entre setmana i per lo que vaig comprovar no es pot viure de records!! El ritme era el que era, fins a mitja pujada vaig anar més o menys amb l’Ada però vaig acabar despenjant-me, tot posant-me a un costat perquè no m’atropellessin el Correcaminos i el Coyote, es a dir el Francesc i el Gerard que venien com motos!!

Resignació i anar fent, canvi de plans, des del sofa pensava que moriria de l’apretada que fotria i resulta que toca mesurar-se  per acabar.

Acabem els 9km de pujada, fem un corriolet i una baixada de pista on hem trobo l’Ada parada jurant en Arameu, paro a vore que passa i resulta que el suport del gps s’ha trencat, així que trasto a la butxaca i prosseguim!!

Sent molt poc cavaller aprofito la baixada per guanyar uns metres a l’Ada i torna a enllaçar amb tram de pujada on conec a l’Albert Adell, un xicot de les terres de l’Ebre amb el qual compartirem aventura aquest estiu a la Sudety! Vaig una estoneta amb ell xerrant i hem va fantàstic per desconnectar però no tinc clar d’aguantar el seu ritme tota l’estona sense pagar-ho car més tard, així que m’acabo despenjant per continuar de manera més prudent.

El recorregut va alternant de tot una mica però predomina la pista així que tot i les meves queixes la mitja volta els 18km/h lo que vol dir que els quilòmetres passen ràpid!
Això si quant sortim de la pista es per espetegar en un corriol ben net i xulo o un túnel d’allò més curiós per superar la carretera.




Un dels corriols, el de Santa Linya, km.50, tenia la virtut de fer enyorar la pista per un moment, mare meva quin pedregar de baixa, de les de deixar els empastes ben fluixos i més si com el Gerard i el Charlie! Vas amb forca rígida.


Vaig coincidint amb gent però rarament avui els ritmes no quadren, o m’avancen i no els segueixo o soc jo el que avanço així que la prova es majoritàriament en solitari, el moment més de grup es quant pujant en direcció al corriol de l’estació de Camarasa hem trobo a la Ramona parada amb més gent i algun problema, paro a veure si puc ajudar, sembla que el seient no vol parar quiet però el meu multi eines es massa petitó per poder prémer be el cargol.

La parada tot i molt breu crec que hem va revifar una mica i d’allà endavant tot va anar més alegre, arribat a l’estació de Camarasa coincideixo amb el Jordi, un bon maqui, aquí comencem una pujada ben llarga però que superant-la ja tindrem coll avall la ruta.

Coses d’aquelles estranyes amb vora 70km es quant les sensacions son mes bones, a més la pujada acaba amb un avituallament a Vilanova de la Sal on hi ha absolutament de tot, vaig acabar dient als de l’avituallament que s’hi m’oferien algu més, deixava la bici, agafava cadira i m’instal·lava!! Allà torno a coincidir amb el Jordi i sortim junts, quin luxe compartir ruta encara que sigui poquet.

Sortim del poble fem uns tramets de corriol i més pujada, sembla que el Jordi al contrari que a mi no li venen les forces ara i es despenja, com que aquell tram ja l’havia fet a la prèvia vaig decidir tirar fins a l’entrada del espectacular corriol dels Corralets.


Allà tenia el millor lloc per esperar ja que indicant el trencall estava el Mariano, així que paro i aprofito per fer de maruja preguntant per els de davant, a vore en crack d’en Dani com ho portava! Arriba en Jordi queixant-se de rampes i l’esperono dient que es deixi de rampes que ara venia un corriol per passar-ho be!! I dit i fet, m’ho passo d’allò més be baixant, son gairebé 3km de corriol juganer, molt recomanable!!!

Acabada la xona de xiquipark enllacem un altre cop amb la primera pujada, toca remuntar però ja es la darrera així que amb força cap amunt, superat això un tram de cresteig molt maco on ja es veuen vistes de Sant Llorenç i el llac, una bona motivació.

I l’últim regalet del dia el corriol de Sant Cristòfol, corriol amb algun tram de pendent però que la seva màxima ‘virtud’ es que a la dreta només hi ha timba.. així que amb la quilometrada toca baixar molt concentrat.

I res, últims quilòmetres de pista fins a l’arribada on no han estalviat detalls, zones d’ombra, tirador de cervesa i menjar, un paradís!! 




Ara que lo primer que faig es treure’m les sabates, porto unes plantilles noves i per no se quins nassos des del 30 que m’estic clavant l’esquerra a la planta del peu, quin alleugeriment d’alliberar el peu!!!!

Cursa acabada, satisfacció per acabar i motivació per les properes per arribar en millors condicions, de tot s’apren!

L’Ada obviament si acaba darrera meu amb tot lo que he plorat durant la crònica es per que te un dia dolent, cames buides, rampes a l’última part i les ja clàssiques sortides de cadena cortesia de Rotor però tot i això encara fa 2º per darrera la Ramona i davant l’Anna Seix.

Gerard al podi també!

Els figures!!

La resta de la colla acaba tothom sense incidències i estem una bona estona fent-la petar.

Una birra?

Molt Maqui a la Noguera!!

Veient les cares deu ser bo això de pedalar i tot!

En Marc enfeinat!

Per rematar un cap de setmana de retrobaments aprofitem per anar a visitar la família de l’Ada que es d’un poblet de La Noguera , Penelles, on cortesia de la Padrina berenem una fantàstica crema russa ummmmm!!!!