Salut i Rauxa!!: de juliol 2014

Un any més arriba el juny i amb ell EL REPTE, els nervis s’apoderen de nosaltres i molts records es van fent presents a mesura que s’acosta la data. Com cada any una bona colla del Bestiar ens trobarem a Terra de Maquis, a última hora en Luís no pot venir per diversos problemes que es posen d’acord per fer-li la punyeta, quina llàstima. Divendres, al plegar, cap a Castellnou del Bages, aquest any, com a novetat, les dues etapes començaran i acabaran en aquesta petita població del Bages, on va morir en Ramon Vila, el Caracremada autèntic, l’últim dels maquis catalans.

Castellnou "la nuit"

Així doncs Castellnou està carregat de simbolisme així quin millor lloc que aquest per albergar la prova més maqui de totes les proves? És curiós, gràcies a Terra de Maquis hem anat un munt de cops a Castellnou però mai amb el cotxe, després d’alguna petita despistada hi arribem i ens trobem a la majoria acabant de sopar, comença el caliu maqui!

Ambient Maqui! sopant amb el Totgas, el Francesc, el Miquel, el Geri, el Ru, naltros i el Ramon

Ja una mica més immersos al ambient maqui anem a dormir. Cap a les 3h ens desperten quatre gotes picant al sostre de la Petitona, que no plogui, si us plau! Terra de Maquis amb calor és molt dur, l’any passat ho vem saber de primera mà, però plovent? La veritat sigui dita, no tinc ganes de comprovar-ho.

Per sort, no dura massa i al llevar-nos hi ha algun núvol al cel però fa prou bona pinta, de totes maneres agafem l'impermeable finet perquè diuen que a la tarda segurament plourà sí o sí.

Bon dia Castellnou!

A les 5:30 sona el despertador i comencem a posar-nos en marxa, poc després rebo un missatge, que estrany, a aquesta hora?

“Què, tens nervis?

Fes rodillos i així sortiràs a tope ;) Recorda ser a les 6:45 dins la plaça a Castellnou de Bages. 240 kms et separen de la fusta #tdm14”

Hi havia nervis? Apa, dues tasses! Són la bomba aquest maquis i no deixen res al atzar. Ens vestim per l’ocasió i a esmorzar, ara sí que ja hi som tots, quina gentada maqui! Entre els participants i organitzadors no parem de saludar i és que aquesta és la grandesa maqui, amb la mateixa il.lusió i nervis de sempre ens enfrontem al repte Terra de Maquis 2014!

Maquis amb carona de son. El Santi, el Miquel, el Ru, el Txume, el Geri i el Francesc

També ens trobem al Joan, que està fent l'opció Maqui Hippy 100%

Abans de sortir una molt bona iniciativa, per conscienciar la gent ens marquen els gels i barretes amb el número de dorsal, qui els vagi llençant pel bosc quedarà desqualificat i es que, què costa mantenir els boscos tal i com els hem trobat?

Ferran, tot això et fotaràs?

El caliu a la plaça de Castellnou és important i un speaker s’encarrega de fer-nos cridar una mica, el Raül ens dóna les últimes indicacions i quan volem adonar-nos-en ja estem pedalant. Comença de nou l’aventura maqui i ja en van 4!

Magí, Ru, Santi, Ada, Geri, Francesc, Miquel, are you ready?

Tots som Maquis!!

El drone sobrevolant la plaça de Castellnou

Amb el super Uri!

Aquest any el dorsal 111, un per cada Maqui que aconseguit acabar :) intentarem la quarta...

Expectació a la plaça el gran Maqui Raül ens dóna quatre indicacions abans de sortir

I ja hi som, al turró!!

Però mai ens havia passat el què passa avui, la sortida és ben caòtica, els de davant, suposem que seguint les motos, es confonen i tots darrera, quan veiem que no anem bé, tornem enrere per rectificar i trobem una bona colla que sembla que han agafat bé el track, ens incorporem però no, tampoc és per aquí, aquest camí és per on arribarem, si tot va bé, després d’haver fet els 140 kms d’aquesta primera etapa.

Avui ens espera una "petita" volta pel Bages de 140 kms

Finalment recuperem el nord i sortim per asfalt de Castellnou. Ara sí, comencem a descomptar i es que ens trobem davant de l’etapa més llarga feta mai a Terra de Maquis 140 kms de pur sender, està clar que suau no serà i fàcil tampoc però ganes no hi faltaran, som-hi! Amb l’enrenou de sortida hem quedat tots desperdigats però el Santi i jo anem junts, els primers quilòmetres amb molta gent fins i tot es fa un tap al agafar el primer corriol, però un cop passem pel coll d’ampolla la cosa ja es va estirant.

Aquesta foto és molt típica però em sembla que mai hi havia sortit tanta gent!

Amb l'Eduard i 200 maquis més :)

De seguida comencen els senders, com ha de ser, i el Santi està com peix al aigua, al contrari que jo, quan hi ha algun tramet més dret, com que que està molt sec no ho veig clar i prefereixo baixar a peu, així que el Santi se’n va anant.

En un moment que ens despistem i agafem un sender massa aviat darrera el Xavi Arenes em passa el Gerard, rectifico i aconsegueixo atrapar-lo, anem junts uns bons quilòmetres, nosaltres i una bona colla més. Tots plegats anem fent via i enllacem amb el Ferran, el germà del Dani, junts entrem en un sender de baixada pedregós, que de seguida reconec, per aquí vem pujar fa dos anys a la Hivernal del Bages, mola més així, jejeje

Amb el Gerard i la grupeta dels primers quilòmetres

El David i el Ferran, al fons Montserrat i un globus enlairant-se

Quan sortim apareix davant nostre un gran espectacle, Montserrat, estupenda i amb un globus enfilant-se davant seu, molt xulo. Però poca treva hi ha per estar al cas del paisatge ja que quan et despistes et saltes algun trencall, has d’estar molt pendent del gps. Estic força estona guiant el grup, quina responsabilitat, passem per la Sèquia i ens anem apropant a St.Fruitós, al km.35 on hi ha el primer avituallament.

Rodant per la sèquia

Montserrat omnipresent

Arribant al 1er avituallament i buscant al Santi

Busco al Santi però no el veig, a la que sí que veig és a la Sílvia que ja marxa. Amb el Geri aprofitem l’avituallament al màxim i continuem, a veure com continua el track de moment ha estat molt entretingut amb puges i baixes constants però bàsicament de baixada, a partir d’aquí anirem enllaçant quatre pics molts marcats en el perfil fins arribar la km.55 on hem de trobar el segon avituallament. Així que anem per feina.

Sorpresa! després d'uns quants anys em trobo el Luna que ha vingut a animar un amic, que bo!

Voltegem Sant Fruitós i ens enfilem al primer turó, la baixada però és força tècnica i vaig perdent al Gerard que baixa que se les pela. Un cop baix travessem el Llobregat i apa enfilar-se una altra vegada, m’he quedat sola però de cop noto algú que m’atrapa, abans de girar-me m’imagino que és el Francesc i patam, allà el tinc, per fi m’ha atrapat. Anem pujant i atrapem al Gerard que afluixa a les pujades, m’espera i aprofita per recuperar, que xulo ell!

Agafem un corriol de baixada i mica en mica em va sonant tot però amb una petita diferència, estem fent de pujada el corriol que cada any fèiem de baixada al final de la segona etapa, sempre passava per allà molt cansada i no el podia gaudir gens, en canvi avui el veig amb uns altres ulls, exigent també cap aquesta banda però amb més seguretat a les cames.

El sender no s’acaba mai, tinc set però no trobo el moment per beure, com tregui la mà per agafar el bidó… millor que no i és que amb tant sender i corriol a vegades es fa impossible trobar el moment idoni.

Continuem els tres fins al segon avituallament, al km. 55, quan hi arribem veiem al Santi que acaba de sortir i ens saluda des de la corba següent, just abans de perdre’l de vista. Quina set, ja són quarts de 12 i la calor apreta, trobo a faltar cola però em diu l’Esther que en trobaré al següent avituallament.

Fa calor, ai que patirem...

Don't worry be Maqui :)

El Raül, com sempre, és a tot arreu, ens pregunta com anem i ens explica que ara ve un tram de pista que no li agrada gens, però que després tornarem a gaudir d’un senyor corriol, és clar, el corriol de la Mussarra però del revés! Sortim preocupats per això que ens ha dit de la pista, i sí , hi ha un tram d’uns 700 metres de pista amb unes rampes importants que el Francesc i el Gerard encara estan intentant oblidar ja que els dos rellisquen i jo aconsegueixo pujar fins dalt sense posar peu, jejeje, però després d’això agafem ja el corriol a la dreta i apa, vinga corriol, gairebé fem 10 kms de corriol, és evident que de seguida ens hem oblidat dels 700 metres de pista. Això sí, algun tram de corriol desitjaria estar-lo fent en el mateix sentit de sempre, l’eslàlom d’arbres és constant, has d’anar concentrat a tope, no perdre el track, no menjar-te cap branca, no tocar cap arbre amb el manillar, i com deia abans esperar que arribi un metre de pista per fer un glopet d’aigua.

La Mussarra, tan ombrívola com sempre... però això sí, del revés!

Arribem dalt la Mussarra, carenegem un moment per anar a parar al coll on normalment hi hauria un avituallament del segon dia, avui hi trobem el Jordi fent un control, ens diu que ara toca baixada i arribarem al 3er avituallament.

Dalt de la Mussarra, a punt per emprendre la baixada

Aquesta baixada la conec, seguim fent del revés el track de l’any passat, que bé baixar per aquí i no pujar-hi! M’esforço per baixar sobre la bici però el primer tram té algun esglaó punyetero i reguerot, vaig fent bé però hi ha un moment on se m’ajunta tot i em descontrolo una mica, total que quasi surto per davant, m’aparto a un costat, deixo passar al Gerard, al Francesc i una colleta més que teníem darrera i baixo una mica més tranquil·la. Arribats però al següent trencall en lloc de girar a la dreta cap a la riera de Calders pugem un rampot a l’esquerra, evidentment és per anar a buscar un sender nou, no podia ser per una altra cosa.

L’avituallament però no apareix i en canvi la baixada s’acaba i ens comencem a enfilar a cap a l’urbanització de la Guàrdia (al costat de Calders) em penso que l’avituallament deu ser a l’urbanització, al mateix lloc que els altres anys però no, abans d’arribar a l’urbanització ens fan trencar a mà dreta per tornar a baixar a la riera! Abans d’arribar al trencall ens trobem el Santacana que va tocat per la calor, i és que comença a fer mal, quina suada que portem a sobre.

Ja arribem a la Guàrdia, aquí hi deu haver l'avituallament...

Doncs no, sembla que hem de girar a la dreta i tornem a baixar!

El sender de baixada també es conegut, vaig davant fent tap i tinc una caiguda tonta, mig parada, res, m’aixeco d’una revolada i cap avall. Arribem a la pista i agafem un sender que surt davant de la masia, l’any passat vem sortir d’aquí amb més esgarrinxades que si ens haguessin tancat en una gàbia plena de gats, però aquest any el senderó està molt més net, gràcies! Sortim a una altra pista i ens trobem el Santi parat, ha punxat, parem un moment i em diu que ha caigut tres cops i a sobre la punxada, a més fa cara d’estar passant calor, el pobre ha parat a l’ombreta d’un mini arbre. Ens diu que continuem que anem al menys fins l’avituallament i que ell ara ve.

Nooooo! El Santi ha punxat, sort que ha trobat un arbret que li fa ombra

Per l’avituallament encara falta una mica, anem per la vora de la riera de Calders, i finalment sí, al costat de la carretera amb una calor sufocant trobem l’avituallament. Allà hi ha els Ratpenats, la Sílvia i l’Òscar i uns quants maquis més. Bevem i mengem que ens convé però el Santi no arriba, ell fins ara havia anat amb els Ratpenats però en un moment determinat s’han perdut la pista, el Santi no els ha avisat de que havia punxat i ells han parat a la riera a refrescar-se, pensant-se que ell havia continuat. Quan els hi dic que és una mica més enrere els hi sap molt greu no haver-se’n adonat, són molt bona gent aquests Ratpenats, uns autèntics Maquis!

Per la Riera de Calders

3er avituallament i ens trobem als Ratpenats, que bé!

També hi ha la Sílvia, aprofito per fer una foto abans de que arrenquin

Passa l’estona i el Santi no arriba, finalment decidim que el Francesc i el Gerard es queden a esperar-lo i jo continuo junt amb el Marc, ja que la resta de Ratpenats ja fa una estoneta que han sortit.

L’arrencada no és massa bona, la calor ha fet de les seves i vaig mig “pàjara” perquè diria jo que no és normal tenir fred quan estem a 30º llargs... li comento al Marc i anem tirant tranquil·lets però sense parar i per sort el camí ara va per una zona més ombrívola, això i anar bevent sovint em permet anar-me recuperant mica en mica.

Amb el nou company de ruta, en Marc, companyia estupenda

Ja més recuperada de la “pajara” gaudeixo molt d’aquest tram del recorregut, tot i que m’agafa una rampa al bessó dret, però és totalment nou i el paisatge és força diferent a la resta de track, ens apropem molt a Moià i al fons es veuen uns núvols molt negres... Atrapem a la resta de Ratpenats i el Joan que va amb ells, són uns catxondos, no paren, a veure qui la diu més grossa, però el Marc i jo hem agafat un ritme alegre i tirem un puntet més així que ens distanciem una mica.

Arribem al quart avituallament, ben a prop de Moià, tornem a parar i és que en un recorregut així d’exigent no es pot deixar passar una avituallament, cal omplir bidons, refrescar-se i aprofitar per fer-ho amb tranquil.litat ja que durant el recorregut és ben difícil. Aprofito per localitzar el lavabo de noies, quin pes m’he tret de sobre, vaig mirant si arriben el Santi, el Francesc i el Gerard però sembla que no i amb el Marc reemprenem la marxa.

4rt avituallament, prop de Moià i el cel... van arribant els núvols

Pròxim objectiu l’avituallament d’Artés i a veure si hi arribem sense mullar-nos! Els núvols venen carregats de contradicció, per una banda van de conya perquè es refresca l’ambient, l’estona que està núvol fa molta menys calor, però per l’altra sembla bastant clar que un moment o altre ens mullarem, hi ha zones molt ennegrides i la veritat, mullar-me tampoc em ve de gust.

De moment però gaudim de la part positiva de la nuvolada i anem avançant cap Artés, la primera part amb l’Òscar Cid, el Jaime, el Ferran, el Raul... una bona colla de l’OutCat que es coneixen bé el recorregut. Sortim de baixada però quan arriba la pujada les rampes són acollonants, comencem just al costat d’un petit pantà on hi ha gent banyant-se que aprofiten per animar-nos i veure com pugem el rampot a peu.

Després de la primera rampa, es pot fer sobre la bici, ho poso tot i amunt intentant no perdre el Marc, se’m fa llarga la pujada però al final arribem dalt. A la baixada he d’avisar al Marc que per un moment es salta l’entrada a un corriol, sort que ens anem avisant l’un a l’altra, per aquí hi ha algun baixador ben complicat enmig del bosc i també alguna pujada impossible, sembla que s’hagin inventat el camí al mig del bosc i el caminet ens porta a tocar d’unes cases, per un moment penso que ja som a Artés, però Artés hauria de ser a la plana i ara som molt amunt, arribem a un control de xip, resulta que hem tornar a enfilar-nos fins a Calders!

En aquesta zona atrapem al Eduard Cabarrocas, mira que feia estona que no el vèiem i tant ell com la gent que ens anem trobant ens diuen que la Sílvia i l’Òscar són ben a prop, no és una cosa que em preocupi però sempre motiva, perquè no.

Anem fent camí, en aquest cas més ben dit, corriols que mica en mica ens acosten a Artés, un sender de baixada ben revirat ens apropa, ara sí a la plana, ja falta menys per Artés i entre el camps de cereal en divisem el campanar, ja hi som més a prop, que bé.

Ara sí, divisem Artés al fons, rera els camps de cereal

Anem apropant-nos al poble i de cop el Marc i jo ens mirem amb uns ulls com unes taronges, acabem de veure el mateix, un grupet davant nostra entrant al poble i per on entren? Per la mateixa rampa emporlanada de sempre, no hi ha una manera més suau d’arribar a Artés? Està clar que pels maquis, no.

Vinga, si no hi ha més remei, ens enfilarem a Artés

Doncs res ens hi enfilem, amb els ulls ben oberts buscant l’avituallament, però en lloc d’entrar pel carrer que ho hem fet els altres anys el track ens fa girar a mà esquerra i comencem a allunyar-nos del poble, que estrany, no pot ser que no haguem vist l’avituallament... torna a fer sol i ja tenim ganes d’arribar-hi però de nou ens comencem a enfilar i anem deixant Artés enrere, assentats a un marge de la pista trobem a dos bikers descansant una mica, ens animen i es queden una estona més assentats a l’ombra.

És increïble, ens enfilem direcció a unes cases, però abans d’arribar-hi comencem a perdre alçada, el track va girant de nou direcció a Artés fins a portar-nos de nou a tocar del poble, quin bucle que hem fet! I ara sí, arribem a una carretereta i trobem l’avituallament, estem al km.110 aproximadament i encara ens en queden com a mínim 30!

Avituallament 5 a Artés, com ha costat arribar-hi!

Aviat portarem 10 hores de ruta, déu n’hi do, i ataco el meló, que bo i que fresquet que està, tot i així segueixo amb el plàtan i les barretes i just en aquest moment arriba el Jordi amb el dinar, racions d’amanida d’arròs, a mi la veritat és que no em ve de gust, li pregunto al Marc si ell en vol menjar i em diu que tampoc, però en canvi uns quants companys sí que s’hi apunten, com la Sílvia i l’Oscar. Nosaltres acabem de recuperar forces, prosseguim i surt amb nosaltres el Txus.

Propera parada Hostal del Camp a Sallent, cap allà anem! Sobre el perfil els propers 20kms, que ens separen de l’hostal, semblen senzills, una primera part de pujada fins el km.115 i després tot avall, ja ho notarem. Així que comencem a pujar, ui, aquesta pujada em sona molt, li comento al Marc, i tant, estem enfilant-nos cap a la Guàrdia de nou, que fort, avui hi hem estat molt a prop dues vegades, aquesta és ja la tercera! La pujada és coneguda i distreta, amb algun tram més empedrat però que es fa prou bé, ja arribant a l’urbanització passem pel costat d’una masia, estem rodant pel camp d’abaix i un gos que hi ha al balcó no para de bordar-nos, ens està avisant de que no anem bé! Jajaja, està cansat de que tothom s’equivoqui, reculem i passem just pel costat de la casa, ara sí, sortim a una pista i a mà esquerra veiem el sender escarpat que els altres anys en duia a l’urbanització i d’allà baixàvem al avituallament que hi havia abans d’enfilar-nos a la Mussarra. Però passem de llarg i comencem la baixada, de seguida entrem en un sender llarguíssim enmig d’una zona cremada, que divertit i que llarg! Vaig davant obrint camí, atenta al gps per no passar-me cap trencall i concentrada per no deixar anar el manillar, el sender no és complicat, però després de tants quilòmetres les forces no són el què eren.

El Marc fent el maqui, aquí et trobes de tot

Després del sender espectacular arribem ja a la zona del Pla del Bages on atrapem a dos bikers, no m’ho esperava, un d’ells és el Xavi Almela, l’altre el Josep i així passem de ser tres a cinc, mentrestant creuem la Riera Gavarresa i comencen a caure gotes gegants i fresques, per sort la cosa no passa d’aquí, però mirem enrere i la cosa pinta força malament, ai que el Santi es mullarà!

Apa, ja tenim més companyia, el Xavi i el Josep

Plou, però mentre no passi d'aquí s'està bé, oi Txus

Anem rodant entre rius i una zona industrial, de cop m’hi fixo i som al costat de la meva antiga feina, el centre logístic de Stradivarius, quan de temps sense venir per aquí. Seguim riu Llobregat amunt i a mi no em quadra, juraria que l’Hostal del Camp està just cap a l’altra banda, riu Llobregat avall, poc després ho entenc, anem a buscar un lloc per creuar el riu i els maquis s’han encarregat de fer-hi un pont.

Mentre travessem el riu el Xavi aprofita per posar-hi els peus en remull

Ara sí, creuem el riu i agafem el sentit correcte i arribem al Hostal del Camp per la porta del darrera. Fem una parada per dinar-berenar, un plat de pasta, el meu “a palo seco”, és la càrrega d’energies final per afrontar els últims 12 kms i com que ja en portem 128 no sobra pas res, a més estem ben acollonits, diuen que aquests últims quilòmetres els ha dissenyat el Raül, així que ja ens podem calçar, segur que no serà un passeig.

Un plat de pasta per recuperar forces i segueix augmentant la colla

Sortim de l’hostal una bona colleta, a part del Marc i jo venen el Txus, el Xavi, el Josep i al avituallament se’ns han afegit un noi que es diu Francesc i un Prat Bike, l’Angel que està com una cabra, no para de fer conya però es que a més porta un munt de quilòmetres amb la suspensió totalment enfonsada, amb 0 de recorregut, ole tu!

Ei Marc, quasi ho tenim! cap als 12 kms finals!!

Sorprenentment els quilòmetres següents són molt suaus, i nosaltres anem fent càbales, ens faran creuar les mines de sal de Sallent per un túnel interior que ens portarà directes a Castellnou de Bages? No, no que ho ha dissenyat el Raül i això ha de ser duríssim, així doncs segur que ens fan pujar dalt de la muntanya de sal... però no, ens hi apropem molt però al final la passem de llarg i seguim per pista.

Com aquest matí, anem un trocet al costat de la sèquia

Rodant pel costat de la muntanya de sal

I finalment sí, apareixen les rampes, unes bones rampes sort que sentim que tenim el final de l’etapa a prop i això ens dóna forces, fins i tot el Marc em disputa l’sprint per arribar al Bar Maqui, jo sobre la bici i ell corrent, quin tip de riure! L’ambient al bar està prou bé, però no ens hi podem quedar, el cel està ben gris i hem de finalitzar el què hem començat aquest matí, en principi queden uns 2 kms pel 140 però passem el 140, el 141... i ara sí, últim sender, ja sentim els altaveus de Castellnou, no veiem el poblet perquè ens el tapen els arbres però anem baixant i cridant a l’hora, ja ho tenim!!

Que bé que ens ho passem, ja som al Bar Maqui! aquesta foto no té preu

Però haver arribat al bar no vol dir que lo dur s'hagi acabat, ai aquest Raül...

I entrem encantats a la plaça del poble, alçant les bicis i felicitant-nos mútuament, la rebuda com sempre espectacular, que grans que són tots els membres de la #ORGMAQUI i els amics que ja han arribat. Com sempre sessió de fotos amb el Marc Sixto i a netejar la bici i recuperar forces mentre vaig mirant cap a la meta a veure si arriben el Santi, el Francesc i el Gerard. De seguida em ve a veure el Dani, que no em deixa netejar-me la bici, gràcies macu, quin luxe!

Més que contents, la grupeta entrant a la plaça de Castellnou

Celebrant-ho amb el Marc i la resta de la colla, el Josep, el Xavi, el Txus i l'Angel

Els marcs a la sessió de fotos, actitud maqui!

El Dani no n'ha tingut prou amb l'etapon que ha fet que s'ofereix a rentar-me la bici, gràcies!!

Carabruta, caraboja, caracontenta... tot el què vulgueu però ja tinc la primera etapa al sac, yuhu!

Tinc la sensació que l'etapa ha estat un pèl trencacames... no sé pas perquè

Es posa a ploure i vaig agafant fred, així que decideixo anar a la Petitona a buscar les coses per dutxar-me i mentre ho estic agafant veig arribar el trio del Bestiar i apa, a córrer per poder-los fer la foto a l’arribada.

I arriben els tres magnífics! això sí s'han mullat una micona

El Santi amb l'Eze, quins grans maquis!

Que plou? doncs que plogui

Bestiar Maqui :)

I mica en mica van arribant els maquis, alguns més molls que d’altres, i em fa especial il.lusió veure a la Noe i a la Montse acabar l’etapa, que grans que són! Llàstima però no tothom ha pogut creuar la meta, i és que si l’any passat la forta calor va fer defallir a més d’un, aquest any la pluja ha jugat un paper important i ha fet que molta gent no arribés a temps al últim tall o que allà els haguessin de parar perquè continuar significava posar-se a la gola del llop.

Em quedo molt contenta de poder rebre la Montse, sota la pluja i quasi sense llum ha acabat l'etapa, felicitats!

Dades de l’etapa més llarga de Maquis que s’ha fet mai: a mi m’han sortit 143 kms 3750 de desnivell i 12:37 i diuen que demà hi hem de tornar? Doncs millor anem a sopar per carregar piles, que sinó demà... i després de fer-la petar a dormir tothom que demà ens han dit que ens espera un “etapon”, quina por!