dijous, 8 de setembre del 2016

Tot un senyor repte a la vista!

S'acosta un repte més, feia temps que em cridava però mai m'hi havia llançat, aquest cop sí, inscrita a la Madrid - Lisboa, evidentment en categoria SOLO!

Però no estaré sola, el Santi i els pares em faran l'assistència, quina paciència haureu de tenir, hehehe i l'equip Trideporte que sempre em recolza, aquest cop també des de 3 Días Trail Ibiza.

Els 3 Días Trail Ibiza és una cursa benèfica i he pensat que seria bo tenir una motivació extra per aconseguir arribar a Lisboa, pedalant per mi però alhora compartint el repte amb l'associació  APNEEF (Associació de persones amb necessitats especials d'Eivissa i Formentera) a través d'un quilòmetre solidari. Així que us animo a fer les vostres aportacions per poc que hi pogueu posar tota ajuda serà bona, ja que amb el vostre gest ajudarem a una d'aquestes associacions que tants reptes tenen cada dia per superar.

Podeu fer la vostra aportació a través del següent compte corrent: ES79 0081 0346 2500 0126 2727 o si ho preferiu a la guardiola que posaré a BiciEscapa, que hi ha bancs que tenen per costum cobrar comissions... 

Us aniré explicant aquests dies què fan a APNEEF i com em preparo aquest repte on un altre factor molt important serà l'alimentació i hidratació, sort que 226ERS sempre m'acompanya. 

Ara ja està fet, comença el compte enrere i només puc dir una cosa: quin "canguelu"!
#MadridLisboa #corremosIndia #trailibiza #FeedYourDreams #myn


dijous, 1 de setembre del 2016

Endurera en pràctiques

Estic preparada per córrer una cursa d'enduro? No
Estic preparada per anar a viure una nova experiència? Sí! això sempre!

Doncs això és el què farem. A principis d'any ens va passar per davant informació d'una nova cursa, un format diferent, una zona nova, dos dies i tres etapes... que és rotllo enduro? cap problema, ja practicarem, i amb un tres i no res ja estava fet, inscrits a la Pyr'Epic.

El què no comptàvem era que el març em fotria el peu enlaire i que quan ja començava a aixecar cap el juliol em trencaria el dit polze per dos llocs. Total, que entre una cosa i l'altra, ens plantem al agost sense haver pujat a les bicis d'enduro, ai mare que ens agafin confessats.

Així que amb el dit encarcarat, adolorit i sense força a principis d'agost torno a pujar a la btt i el 10 d'agost m'atreveixo a pujar a la enduro, em queden 3 setmanes per adaptar-me a la bici, aprendre tot allò que pugui, recuperar confiança després de la caiguda i ser el 3 de setembre a la sortida de la Pyr'Epic.

El primer dilema el resolem ràpid, el Santi havia de dur la Stumpjumper Expert Evo de 29 i jo la Occam AM M10 de 27 però com que el dit que em vaig trencar és el polze de la mà esquerra m'és impossible moure el polsador per canviar el plat de la Occam així que agafo la Evo que va amb un sol plat i així evito el problema. L'inconvenient és que la Evo porta el polsador de la tija telescòpica a l'esquerra i tampoc el puc apretar, així que cada vegada que he de pujar o baixar el sillin he de fer parada i fonda.

Amb aquestes que arriba un cap de setmana de tres dies, no tinc clar que el dit aguanti el trote, però és o ara o mai, així que divendres al plegar marxem cap a Ainsa, més ben dit cap a Asque on ens trobem amb l'Ivan & family.

Dia 1 d'enduro. Alquézar

Dissabte l'Ivan ens introdueix amb això de l'Enduro, la zona d'Alquezar no la coneixíem gens i la veritat és que és un poble preciós, això sí, el terreny és ben secot.



Aviat ens adonem que per poder gaudir de les burres gordes primer les hem de pujar ben amunt. Costa arrossegar-les però més o menys ràpid pujar pugem i ens enfilem fins el Meson de Sevil i encara una mica més amunt fins quasi 1400 per gaudir de les vistes de la Sierra de Guara.



Ara sí, tornem al Mesón i toca la gran baixada del dia, la meva primera baixada seria d'enduro i....ho faig fatal, hehehe, per mi és com començar per una pista negra, plena de rocs, esglaons, passos de pedra complicats, corbes molt tancades... total que entre la dificultat i el dit xungo en baixo 3/4 parts a peu i el Santi baixant darrera l'Ivan com si ho hagués fet tota la vida, de fet penso que els dos amb les seves bicis de rally també hi baixarien.



Això sí, un cop baix gaudeixo com una nena petita banyant-me al riu Vero a l'alçada del Pont Villacantal, amb la calor que fa és el millor que podia aparèixer, quina aigua més estupenda!


Fem la pujada final, amb un primer tram de caminar per poder sortir de la llera del riu i ara sí fins arribar de nou a Asque.

I a la tarda ens plantem al càmping d'Ainsa. Ja instal·lats anem a passejar-nos pel poble amb les bicis, que no n'hem tingut prou, el casc antic està molt amunt però val la pena enfilar-s'hi i més si el primer bar que trobem és de cerveses artesanes. Aparquem les bicis al costat d'una altra de ben carregada i com no podia ser d'una altra manera acabem xerrant amb @Eliot Olibeer, un valencià que es defineix a si mateix com: "Narrador de andanzas en bicicleta, cazador de cervezas artesanas" bon viatge Eloi!



I nosaltres seguim el nostre "viatge" cap el super, que hem de comprar esmorzar per l'endemà, entro mentre el Santi es queda fora fent de guardià de les burres i quan surto me'l trobo xerrant amb el Martin Campoy! L'hem anat seguint però des que ens vem conèixer al Iron Bike del 2011 que no ens havíem tornat a trobar. Quina tarda més entretinguda.



Dia 2 d'enduro. Zona Zero Ainsa

I diumenge ens disposem a passar el primer dia sencer a Ainsa, en llevem a les 7 i seguint les recomanacions del Martin hem triat dues rutes que transcorren per la zona de la Peña Montañesa, on ens ha dit que passarem menys calor que no pas si rodem per la banda de Boltaña.

Comencem per la ruta 7 Ruta Bajo Peñas. Els quilòmetres passen lents amb les bicis d'enduro, no hi ha manera de pujar la mitja, pujant anem més a poc a poc de lo normal i baixant la meva poca habilitat fa que la mitja tampoc pugi... estem arreglats!


Els primers 15kms fins a Oncins són bàsicament de pujada, amb un tram de baixada complicadeta entre mig mentre ens anem familiaritzant amb els paisatges i l'entorn, són curiosos i molt característics els trams on passem per les margues, que tenen uns carrils molt marcats per on circular.



Des d'Oncins ens espera una llarga baixada fins a Ainsa, per sort, aquí vaig agafant una mica més de feeling i fins i tot carreguem les bicis amunt per repetir alguns dels trams, com mola la Maxiavalanche! Especialment m'agrada la baixada del Collado de los Muertos, es nota però que no estem acostumats a la posició de baixar endurera, al anar amb el sillin avall, vas tota l'estona carregant el pes als quàdriceps que se't van posant com una pedra, especialment el que pren la posició més enrederida, i de tant en tant he de parar a descansar-lo perquè em comença a bullir.

Arribem a Pueyo de Araguas acaloradíssims, afamats i sobretot assedegats i veiem el fantàstic cartell d'un bar, quina ràbia que estigui tancat! sort que portem bones provisions, barretes 226ERS i fruits secs i que la font del poble raja.

Apa, acabem la baixada xalant en una zona de margues que ja havíem fet durant la Transpyr per lliure el 2010 i al veure que són quarts d'una decidim enllaçar amb la ruta nº1 que "només" són 14.8kms. Error! Al cap de poc de començar ens trobem amb una pujada per sender de 620m a 890m moooolt exigent i més amb aquestes, bicis, el Santi no sé com s'ho fa per pujar-la sencera fins dalt, a mi em falten forces per encarar alguns trams més tècnics i he de posar peu 4 o 5 vegades. Un cop d'alt no em queden forces ni per respirar, menys per agafar una baixada endurera i al Santi se li ha acabat l'aigua...

Baixo amb penes i treballs mentre el Santi va fent el cabra muntanya avall. I quan ja ens pensàvem que era tot pla i avall fins a Ainsa apareix una nova pujada, aquesta per pista, però a l'hora de dinar i sense aigua, la meva també ens l'acabem, ens costa moltíssim sortir d'aquí. Sort que un cop acabada la pujada, baixem a un parell de poblets on trobem una font rera una ermita, salvats! Carreguem aigua i d'aquí fins a Ainsa parem a beure i refrescar-nos a totes les fonts que trobem, sembla que la set no s'acabi mai.

A Ainsa ens tirem de cap a la primera terrassa que trobem, necessitem dinar i hidratar-nos! Sembla que agafem una de les nostres rutes maratonianes, que faci 12hores que som sobre la bici i total només hem fet 40kms! Que n'és de dur això de l'enduro, hehehe

Però ens va la marxa i havent dinat busquem desesperadament algun remonte perquè ens pugin a la Collada Ceresa i poder gaudir de la Maxiavalanche sencera, però al agost hi ha pocs bikers a Ainsa i no tenim sort. Així que canviem de plans i anem a refrescar-nos a la piscina del càmping.


Dia 3 d'enduro. Zona Zero Ainsa

Ahir abans de sopar ens connectem a la wifi del restaurant i comencem a fer malifetes amb el wikiloc, quin perill. Com que no vem trobar remonte ni per ahir a la tarda ni per avui al matí, decidim pujar pedalant a la Collada Ceresa, és una ascensió que sabem que serà dura, de 600 a 1550m i amb les bicis d'enduro... però no contents amb la pujadeta, trobem un track que enllaça la ruta 8, La Selva de Irués, amb la pujada a la Collada i la Maxiavalanche. Són quasi 70kms, si ahir ens va costar fer-ne 40... però finalment ens descarreguem el track i el dilluns al matí ja el tenim carregat als Gps.

Emprenem la marxa, els 10 primers quilòmetres són per carretera fins el poble d'Escalona, on comença la ruta 8. Un bon escalfament per arribar al poble i enfilar-nos a Laspuña on divisem un bar que pot ser bo per quan tornem a passar per aquí uns quants quilòmetres després.

Tot i que hem llegit que la ruta 8 és de les més humides i fresques i per tant, és ideal per l'estiu, la pujada després de Laspuña va per una pista dins un bosc molt sec on descobrim una enorme quantitat de trencalossos i aus rapinyaires diverses, que estan tranquil·lament descansant sobre parets rocoses i arbres i al nostre pas emprenen el vol batent les ales enormes i fent un soroll impressionant.



Avança el camí i el bosc va canviant, ara sí, entrem en una zona preciosa on anem passant de riu en riu, l'única baixada tècnica que hi ha la faig fatal i just després entrem a un sender magnífic que transcorre pel barranc de la Garona, on el riu va fent basses entre les roques.


La Garona va a espetegar al riu Irués i nosaltres també el seguim fins que desemboca al Cinca i també l'anem seguint fins tornar a arribar a l'Escalona, abans però parem a banyar-nos, hi ha un munt de llocs fantàstics per fer-ho, així que no deixem passar l'oportunitat.


Ben fresquets continuem en ruta, ara ve lo bo. Aviat ens hem oblidat del bany, ens tornem a enfilar a Laspuña on ens disposem a dinar a una terrasseta a la plaça de l'església, però es veu que la mestressa no està d'humor, és l'hora dels vermuts i no li ve de gust preparar-nos uns entrepans.. així que ens conformem amb una tapeta de truita de patates, que per cert, està boníssima! o potser és la gana que portem... doncs res, omplim camelbacks i amunt cap a la Peña Montañesa.


Quina calda...agafem la pujada a l'hora de més calor, a les 13:30 aprox. i no hi ha massa ombres, però pedalada rera pedalada ens anem enfilant. 1 hora i quart després d'haver sortit de Laspuña ens plantem a la Collada Ceresa, l'últim cop que vem passar per aquí veníem amb el Ru de Cullivert i estàvem fent la Transpyr pel nostre compte, quins records.


Ara sí, obrim amortidors, baixem tija i agafem la baixada del dia, la gran baixada, el motiu pel qual avui hem sortit a pedalar, la Maxiavalanche! No sé si és massa bona idea fer-ho amb 48kms a les cames però aquí estem, comencem a baixar i vaig patosa, patosíssima, i com que vaig amb la Stumpjumper pel tema del plat i per baixar no fa falta anar canviant de plat, decidim fer canvi de bici, agafo la Occam i la cosa té millor pinta.

7 kms de baixada després, amb els quàdriceps a punt d'explotar i la gana més que feta, arribem a Oncins, aquí sí, són les 16h, però ens fotem un entrepà de llom amb formatge gegantí però que desapareix del plat en un tres i no res. Sembla que hi havia gana...

I ara sí, amb la panxa plena rematem la feina, tornem al càmping combinant trams de la Maxiavalanche V1 i la V2, com ens ho passem! això sí, quan hi ha algun "repatxonet" el patim de valent, sort que en són pocs que sinó... més que satisfets arribem a Ainsa, ara sí que podem dir que hem fet una bona ruta endurera, calla que més aviat sembla una ruta maratoniana, que ens han sortit 67kms i 2090m de desnivell positiu, de bojos!



Per rematar la jornada un nou i refrescant bany al Cinca abans d'emprendre el viatge de tornada a casa. El cap de setmana vinent més!

Dia 4 d'enduro. Tracks de Cerdanya Enduro.

Les pràctiques no poden parar, així que al plegar de treballar Petitona i cap a Montlluís. Arribem a quarts de dotze i acampem prop del càmping municipal de Pla de Barrès, que és des d'on comencen totes les excursions cap al Llac de la Bollosa. El matí intentem entrar al càmping però no es pot fins el migdia, així que marxem de ruta i al tornar ja agafarem lloc.


Baixem a Montlluís per un sender preciós al costat del riu Tet, voltegem la ciutadella de Montlluís, obra del famós Vauban, sembla que últimament ens persegueix, entre el llibre Victus i totes les fortaleses que hi havia a la zona que vem visitar per la Alps Epic, això ha de ser una senyal.

Aviat comencem a pujar per un bosc preciós i amb vistes espectaculars de la vall del Tet i les muntanyes de l'altra banda de la vall, el Pic de l'Orri, Bastiments... llàstima però que els núvols es van apoderant del cel i aviat ens priven de gaudir del Canigó i les muntanyes que l'envolten.

Arribem gairebé a 2000m i comença un descens d'uns 13kms fins a Olette a 630m, déu ni do! Tinc algun problema a la tija teleslcòpica que li costa pujar i baixar, sobretot pujar, ho acaba fent però va molt lenta, així que intento evitar moure-la gaire.


A la baixada trobem de tot, trams més tècnics, d'altres més fàcils, entre el bosc, més secs com més baixem, més nets o més pedregosos... però al poble de Llar parem a inflar la roda de darrera de la Occam que va molt baixa. Prosseguim resseguint el Tet des de l'alçada però hem de parar de nou just passat el poblet de Canaveilles, parem a omplir els camels a la font i la roda ja està pels terres, així que no ens queda una altra que posar càmera. Ara sí, arribem a Olette per uns caminets xulíssims.

Creuem el poble, si no haguéssim omplert aigua a la font, era el lloc ideal per parar a fer una xispeta, i just ho estem comentant que veiem sortir un ciclista d'un bar, si és el Cristian! Comentem la jugada i prosseguim que si avui fem tard la liem grossa, resulta que la ruta acaba a Vilanova de Conflent i allà hem d'agafar el Tren Groc per tornar, n'hi ha pocs i l'últim és a les 17:30h, o sigui que al menys aquest no el podem perdre.

Mare meva quin patiment de pujada, dels 630m d'Olette tornem a pujar a 1530m, l'Adam de la Tracks em va preguntar si a la ruta també volíem pujar o fer només baixadaes i jo, és clar, li vaig dir que cap problema, que el track li fotés avall però també amunt, si ho sé li demano remontes amb furgo! Sort que ens fem companyia i sabem patir junts, les cames es queixen, no massa ombres i les gotes de suor regalimen front avall i això que no fa massa sol però la humitat és altíssima.



Ja dins un bosc més dens arribem dalt. Parem a reposar una mica, menjar, beure i posar-nos les proteccions. Aprofito per assaborir unes maduixes silvestres, miniatures però molt gustoses i ens tirem sender avall, sender amb una zona de ziga-zages i després un tram més aeri rollo balcony dels Alps. Però resulta que era una baixada estafadora, quan ja som uns 250m més avall ens toca remuntar-los de nou per, ara sí, fer la baixada final. De quasi 1500m a 400, al turron!!

Primer crestegem una mica fins arribar a un balcó natural amb vistes a Prada, el pantà de Vinçà i al fons el mar. La baixada comença amb molta pedra, els quàdriceps comencen a posar-se tensos, igual que els braços, però vaig fent bé fins que la branca d'un pi solitari em tira al passar-li pel costat, no és res, una rascada al colze i avall que fa baixada.

I tot baixant un moment "Humor Amarillo"...


Per sort la tija ja va bé i puc anar jugant pujant-la als trams de pedalar i baixant-la quan la cosa pica avall. Anem perdent alçada, amb trams més o menys pedregosos i finalment arribem a Ria, ja som al costa de Vilafranca de Conflent, perfecte, hi arribem just al punt per agafar el Tren Groc de les 13:43h, estupendo!



Apa, gaudim del viatge amb tren i les vistes de les muntanyes per on hem rodat fa una estona, però el tren ens deixa a sota Montlluís, així que ens hem d'enfilar al poble i després de fer una parada per dinar-berenar acabem d'enfilar-nos fins el càmping, quin dia més complert! Entrem la Petitona a la parcel·la i comença a ploure, tocarà sopar dins la furgo avui.





Dia 5 d'enduro. Tracks de Cerdanya Enduro.

Pel track d'avui l'Adam de la Tracks ens ha avisat que no és tan endurero, però només sortir cap a Pyrinees 2000, el bosc ens captiva i entenem perfectament perquè en aquest indret li diuen el petit Canadà. A més la pluja d'ahir ha deixat les arrels i pontets de fusta molls i seguir el senderó es fa més entretingut.



Quan comença el puja baixa intento baixar la tija i no es deixa, que estrany, al final i molt a poc a poc baixa però el problema és que ara no hi ha manera de pujar-la i això ja és més emprenyador, així no puc anar amb bici... finalment parem i pugem la tija, la part que no es mou, fins el màxim d'amunt però tot i així vaig massa baixa i em puc fer mal si pedalo massa estona així. I quan ja anàvem a fer mitja volta cap al càmping se m'acut que, com que el Santi porta el seient més baix que jo, és probable que ell sí que pugui anar amb la Orbea i no hi ha problema per pujar el seient de la Specialized, així que canvi de bici altra vegada.

Apa, anem els dos amb tija telescòpica però no les podem fer servir, el Santi perquè la seva no funciona i jo perquè encara no tinc força al dit gros i sóc incapaç de moure el polsador, quines coses. Però estem contents, podem prosseguir la ruta i això fem.

Tirem cap a Eyne 2600 i comença la pujada del dia, avui ens enfilem fins a més de 2000m i, com sempre, el Santi imposa un ritme fortet a la pujada, quina feinada a seguir-lo, les meves cames ja no poden més, això de l'enduro les està deixant ben xafades.


És fantàstic però enfilar-se per les pistes d'esquí per veure de més a prop el circ de Cambra d'Ase, unes parets verticals de roca amb forma de semicercle. Lo graciós del tema però és el bucle que fa el track, sort que l'agafem del dret, baixem pels senders marcats com Enduro del centre de Vtt fins els 1800m i hem de tornar a remuntar gairebé fins els 2000m, quina rebentada de cames!


Ara sí, ens divertim baixant fins el poble de Planes i d'allà agafem el GR10 cap a Montlluís, renoi i quan semblava que anàvem a acabar la ruta abans d'hora el track gira a la dreta i agafem un sender que ja no s'acaba fins arribar a Fontpedrosa. 8kms d'un sender preciós i ben tapat que bona part transcorre paral·lel a la via del Tren Groc.




Quina enveja que ens fa la gent banyant-se a Els Banys de Sant Tomàs i de la terrasseta ja no en dic res... però volem anar a veure la cursa de Btt dels Jocs d'Olímpics de Rio a Puigcerdà, a casa del gran Hermida, ja hi vem ser fa 4 anys animant al Hermida a Londres i no ens ho volíem perdre. Així que a Fonpedrosa agafem el Tren Groc que ens torna a deixar a Montlluís.







I amb aquest entrenament d'enduro i la L encara a l'esquena, demà marxem cap a Lourdes cap a la Pyr'epic... som-hi!

Fèlix, gràcies per la teva paciència i per ajudar-nos amb les bicis i fer-me un parell de classes in-extremis :)